El saló d'actes Ernest Lluch del Ministeri de Sanitat va acollir el passat 29 d'octubre la jornada “Reptes de l'Esclerosi Múltiple, la malaltia de Huntington i l'alzheimer. Cap a un nou model d'atenció sanitària”, que va tenir per principal objectiu presentar l'Estratègia Nacional de Malalties Neurodegeneratives del Sistema Nacional de Salut (SNS), una visió integral de com millorar l'atenció de pacients, establint criteris comuns i tenint molt en compte a familiars i persones cuidadores.
La ministra de Sanitat, Mónica García, va inaugurar la jornada destacant l'obligació institucional d'oferir "respostes eficaces, coordinades i dignes" davant aquestes malalties. A continuació, Facundo Alberti, coordinador de l'Estratègia Nacional de Malalties Neurodegeneratives del Ministeri de Sanitat, va explicar els principals eixos del document:
Aspectes clínics de la malaltia
Impacte social, familiar i econòmic
Context espanyol en relació amb l'Atenció Primària, Urgències i Serveis Socials
Tanmateix, Alberti va concloure que aquest document és una eina estratègica del SNS, que reforça l'atenció equitativa i de qualitat, facilita la implementació homogènia i promou una atenció centrada en la persona.
(Vegeu el document complet fent clic sobre la imatge).
Tot seguit, van començar les taules rodones i conferències que completarien la jornada: "Reptes en l'abordatge de l'esclerosi múltiple", "Avenços i desafiaments en l'atenció a la malaltia de Hungtington", "Malaltia d'Alzheimer: nous reptes per al sistema públic" i les conclusions institucionals.
En aquesta primera taula hi va participar Marta Balagué, neuropsicòloga clínica, adjunta al Servei de Neurologia de l'Hospital Moisés Broggi, presidenta de la Societat Catalana de Neuropsicologia, representant de FANSE, presidenta de la Secció Neuropsicologia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i vocal de la seva Junta de Govern.
"El repte de l'abordatge de l'esclerosi múltiple és captar l'heterogeneïtat de la malaltia i fer una neuropsicologia personalitzada i de precisió. Hem de passar de mesurar el rendiment a comprendre el cervell, comprendre la seva capacitat per a resistir i per a adaptar-se".
"La neuropsicologia no està reconeguda com una especialitat en el SNS, i això limita l'accés dels pacients al tractament i l'avaluació de la deterioració cognitiva".
"Cal assumir que l'exploració neuropsicològica és llarga. Detectar el deteriorament cognitiu i associar-lo a diferents variables del sistema nerviós no es fa amb un SDMT de 90 segons que és el que s'ha postulat com el Gold Standar, sinó que es necessiten entre 1 i 2 hores. Podem adaptar-nos al pacient, fer avaluacions en línia per a evitar trasllats, fer-la en blocs curts per a evitar la fatiga, però l'exploració completa requereix entre 1 i 2 hores".
"Reconèixer els signes cognitius i consultar-los a temps és clau per a cuidar la ment i l'autonomia de la persona".
(Vegeu el vídeo amb totes les intervencions fent clic sobre la imatge).
Cal recordar que l'Estratègia en Malalties Neurodegeneratives del Sistema Nacional de Salut es va aprovar en 2016 per a abordar conjuntament malalties amb un origen comú: el mal progressiu del sistema nerviós. Més tard es va desenvolupar una segona fase amb documents específics per a cada patologia, que detallen objectius i actuacions concretes. Fins ara s'han publicat els d'ELA (2017), alzheimer i altres demències, Parkinson i altres parkinsonismes (2021), i esclerosi múltiple (2025). El de malaltia de Huntington està pendent d'aprovació, tot i que ja compta amb l'aval del comitè institucional i està a punt d'elevar-se al CISNS.
Per últim, els responsables del document han aclarit que aquest no vol suplantar els plans autonòmics, sinó "proporcionar un marc comú de partida perquè tots els territoris tinguin uns mateixos estàndards".
