En aquests darrers dies, l’alto el foc, l’alliberament d’ostatges, l’inici de la retirada parcial de les tropes israelianes i l’entrada progressiva de l’ajuda humanitària ens donen un bri d’esperança i, amb cautela, ens animen a confiar que el cessament del llenguatge de les armes deixi pas al llenguatge de la reparació, de la justícia i de la dignitat.
Aquest inici d’un procés de pau no anul·la ni condona les atrocitats comeses. Des del COPC expressem el nostre profund rebuig i condemna davant del genocidi i de les greus violacions dels drets humans que s’han comès a Gaza, així com dels actes terroristes que van donar origen a aquest darrer capítol de dècades de conflictes bèl·lics i d’ignorància del dret internacional.
Des del COPC creiem que cap nació ni col·lectivitat té legitimitat per intentar anul·lar l’existència d’una altra; la violència, la imposició i la deshumanització mai han estat, ni seran, el camí cap a la pau.
La destrucció massiva, els bombardejos indiscriminats i la privació d’accés a recursos essencials han generat un patiment insostenible per a la població civil, especialment per a infants i persones vulnerables. Des de l’inici del conflicte, ja s’han registrat milers d’infants morts, ferits o traumatitzats. Segons informes de Save the Children, en quasi 23 mesos de guerra s’ha superat la xifra de 20.000 infants assassinats. Una dada que glaça la consciència i interpel·la el món perquè no giri la mirada ni resti en silenci.
Com a psicòlogues i psicòlegs, veiem les ferides més enllà de l’instant: la guerra insereix traumes que perduren i que marquen generacions. L’estrès posttraumàtic, els dols múltiples, l’ansietat, la depressió, la pèrdua de sentit i el trencament dels vincles comunitaris són només algunes de les cicatrius que aquest dolor col·lectiu deixa enrere. Sabem també que és possible reparar, recuperar i reconstruir, i que això significa molt de temps, acompanyament i compromís.
La reparació no és només alleujar el dolor: és restaurar la dignitat, reconèixer les víctimes, reconstruir els vincles comunitaris i obrir espais de confiança. És un procés que requereix memòria, justícia i suport per arribar a l’oportunitat d’una vida digna, sense temor ni opressió. És acostar-se al dolor perquè aquest no sigui etern, i algun dia es pugui recuperar la vida i establir les bases per a una convivència en pau entre els habitants de Palestina.
Aprofitem també per a manifestar la nostra preocupació i proximitat amb totes les persones afectades per altres conflictes bèl·lics arreu del món, que provoquen sofriment, desplaçament i pèrdua del sentit de comunitat. La nostra veu és una mateixa crida contra tota guerra, tota violència i tota vulneració dels drets humans, sigui on sigui.
Tanmateix, des del Col·legi reafirmem el nostre compromís amb una psicologia que posa la vida i la dignitat humana al centre, que denuncia qualsevol forma de violència o opressió, i que treballa per la reparació, la resiliència i la construcció d’una convivència basada en el respecte mutu i en la pau.