El Col·legi atorga a 4 projectes socials i humanitaris els 20.000 euros dels ajuts 0'7 del COPC
La Delegació Territorial de Tarragona del COPC i la Fundació Menssana signen un conveni marc global de col·laboració
III Trobada de Grups de treball de la Delegació Territorial de Lleida del COPC
El divendres 13 de juny, tindrà lloc la III Trobada de Grups de treball de la Delegació Territorial de Lleida del COPC. Com és tradicional, la trobada tindrà lloc a l’Hotel NH Lleida Pirineus, de 19 h a 22 h. L’acte es clourà amb un sopar còctel a peu dret, pensat com un espai distès per reforçar vincles i fomentar la cohesió entre professionals.
Hi són convidats tots els coordinadors, coordinadores els i membres dels grups de treball de la Delegació: GT Mindfulness, GT Mediació, GT Psicoanàlisi “Angelina Fontdevila”, GT Interdisciplinari Sistemicofamiliar, GT Intervenció psicològica en casos de mort no natural, GT Difusió de la neuropsicologia Lleida i Pirineus, GT Psicologia afirmativa LGTBI+, GT Pràctiques lúdiques en psicologia, GT Psicologia esportiva de ponent i el Grup Sènior.
Enguany, l’esdeveniment comptarà amb la presència del degà de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida, David Aguilar, i la cap d'estudis del Grau de Psicologia, Ester Desfilis.
Els objectius d’aquestes Trobades anuals són fomentar noves connexions professionals, compartir informació, recursos i generar noves oportunitats. Si formes part d’un Grup de Treball, aquesta cita és imprescindible. No hi pots faltar! Inscriu-t'hi aquí!
La Junta Rectora de la Delegació Territorial de Tarragona del COPC organitza la I Trobada de Psiconetworking a Tarragona
El pròxim 18 de juny, dimecres, a Junta Rectora de la Delegació Territorial de Tarragona del COPC organitza la I Trobada de Psiconetworking a Tarragona. Els objectius de la Trobada són construir noves relacions professionals, intercanviar informació, recursos i oportunitats. Fer networking és una pràctica clau per al desenvolupament professional i per al creixement personal.
Sota un ambient distès i divertit coneixeràs companys i companyes de professió. La I Trobada de Psiconetworking tindrà lloc a les 19 h al Teatret del Serrallo, al Moll de Pescadors de Tarragona i comptarà amb dinamització i càtering a peu dret.
No t’ho pots perdre! Deixa que aquesta nova activitat et sorprengui
Reserva la teva plaça abans del dia 11 de juny clicant aquest enllaç!
El COPC elabora un nou protocol per a la prevenció i actuació davant de l’assetjament moral en l’entorn de treball
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha elaborat un nou protocol per a la prevenció i actuació davant l’assetjament moral en l’entorn laboral, actualitzat en base a la legislació vigent. El protocol neix per oferir mesures de prevenció, protecció i intervenció davant d’una situació d’assetjament a qualsevol persona treballadora que integri el COPC. Els estudis, com les legislacions, coincideixen a assenyalar que l’instrument més eficaç de tutela és la prevenció i l’actuació en els estadis més inicials d’aquestes situacions dins de la mateixa empresa, ja que les dificultats que comporta la protecció a posteriori davant els actes i les conductes d’assetjament són greus i nombroses. A més, tenen efectes per a la salut de les persones que les pateixen.
L'objectiu general del document és definir el marc d'actuació davant de situacions d'assetjament moral, actuant sempre amb la diligència deguda i garantint el dret a la reparació de les persones afectades. La finalitat d’aquest protocol és erradicar aquest tipus de conductes que vulneren els drets més fonamentals de les persones.
D’altra banda, el document vol vetllar perquè no es produeixi cap tipus d'assetjament i, en cas que es produís, garantir que es disposen dels procediments i estratègies adequades per detectar aquestes situacions, intervenir ràpidament i resoldre la situació plantejada.
Amb la redacció del document, el Col·legi persegueix els següents objectius:
Vetllar per un entorn de treball en el qual no es generi cap lesió al dret d'integritat moral de les persones treballadores del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
Implementar les mesures preventives necessàries per a evitar que es produeixin situacions d'assetjament moral a l'entorn de treball i de les relacions laborals.
Informar, educar i sensibilitzar tot el personal en matèria d'assetjament moral a l'entorn de treball i les relacions laborals.
Disposar d'un procediment d'intervenció i acompanyament dirigit a atendre i resoldre qualsevol cas d'assetjament moral amb la màxima celeritat i en atenció als terminis establerts en el present protocol.
Garantir els drets de tracte just i confidencialitat de les persones afectades.
El COPC considera l’assetjament moral en l’entorn de treball, un comportament inadequat. És per això que es compromet a:
Establir els mètodes per a prevenir aquestes situacions mitjançant el desenvolupament dels mecanismes necessaris per a la prevenció de conductes d'assetjament moral.
Establir un procediment de cerca i solució de les situacions d'assetjament moral que es detectin entorn de Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
Disposar i implementar les mesures oportunes per a garantir l'evitació o, si és el cas, el cessament de les conductes que puguin ser constitutives d'assetjament moral a l'entorn de treball.
Difondre, publicar i promocionar la implementació del present protocol d'assetjament moral a totes les persones treballadores que formen la plantilla de Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya espera, amb la implementació del nou protocol, prevenir l’assetjament a l’organització i contribuir a millorar la qualitat en el treball i la salut de les persones treballadores, òrgans, comissions i comitès que integren el Col·legi.
Pots consultar el document complet del protocol prement aquest enllaç o accedint a la pàgina web del COPC, dins l’apartat Què el regeix?."
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya cessa l'activitat a X
Havent-hi reflexionat detingudament, i havent-ne analitzat els pros i contres, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha pres la decisió de cessar l’activitat a X (antic Twitter).
Aquesta determinació es fonamenta amb la manca de coherència entre les finalitats de la institució i les actuals característiques de la xarxa social X, que ja no ofereix un canal adequat per tal que les persones seguidores del compte del Col·legi puguin informar-se de la seva activitat sense la forçada interferència d’algoritmes, bots i publicacions suggerides d’altres comptes. La presència a X implica l’acceptació de les condicions que regeixen la xarxa i de la creixent desinformació que genera entre les seves persones usuàries, cosa que fa preferible dirigir-s’hi pels altres canals de comunicació del Col·legi.
A partir d’ara, el COPC seguirà actualitzant els seus perfils a Linkedin, Instagram, Facebook, Youtube i Telegram, i seguirà informant a través del seu butlletí setmanal per correu electrònic. Esperem seguir trobant-vos a través d’aquests altres canals.
Elisa Micciola presenta al Parlament les propostes del COPC per reformar el Codi Civil de Catalunya
La vocal de la Junta de Govern del COPC, Elisa Micciola, ha presentat les propostes del COPC per reformar el Codi Civil de Catalunya al Parlament de Catalunya. En una ponència a les audiències en procediment legislatiu del dia 6 de maig, la representant del Col·legi va defensar que la psicologia -clínica, sanitària, forense, social, neuropsicològica i en mediació- ha de ser present en la valoració de la capacitat jurídica i en els casos de tutela de menors.
Les principals propostes del COPC són:
Reconeixement legal del paper de la psicologia: Incloure explícitament els informes i valoracions psicològiques.
Informe psicològic previ a càrrecs tutelars: per valorar competències com la maduresa, empatia, vincle afectiu i regulació emocional… i especialment per detectar possibles situacions d’abús o negligència.
Definició integral del deure de cura: que inclogui també l’atenció emocional, psicològica, educativa i social del menor, no només l’aspecte físic o econòmic.
Benestar emocional i desenvolupament evolutiu: Establir explícitament el deure de vetllar per la salut mental del menor i fomentar entorns segurs i afectius.
Escolta activa del menor pel Consell de Tutela: Assegurar que els infants siguin escoltats.
Incorporar la psicologia en els suports a la capacitat jurídica: Tenir en comptez l’estat emocional, el nivell de comprensió i les necessitats psicològiques en la valoració dels suports.
Avaluacions psicològiques rigoroses: Reflexionar sobre la complexitat de les capacitats psicològiques segons l’àmbit d’assistència i el grau d’ajuda. Cal desplegar un protocol de valoració unificat.
Col·laboració amb col·legis professionals: Reconeixement del seu paper en l’elaboració de llistats professionals per a intervencions especialitzades
Podeu consultar la intervenció completa en aquest enllaç, a partir al punt 2:41:45.
La Junta de Govern del COPC compareix a la subcomissió sobre salut mental al Congrés
La sessió número 24 de la Comissió de Sanitat celebrada el 6 de maig al Congrés dels Diputats a Madrid va comptar amb els parlaments de quatre professionals de la psicologia: Laura Armesto, presidenta en funcions de la Societat Espanyola de Psicologia Clínica ANPIR; el Dr. Rafael Penadés, psicòleg clínic de l'Hospital Clínic de Barcelona; Guillermo Mattioli, degà del COPC; i el vicesecretari del col·legi, Roger Ballescà, coordinador de l'àrea de Salut Mental infantojuvenil de la Fundació Hospitalàries Martorell.
A grans trets, Armesto va defensar la necessitat que la sanitat pública contracti exclusivament professionals de la psicologia amb formació PIR, Penadés es va centrar en la defensa de tots els professionals de la psicologia com a indispensables per a poder assolir els plans de salut mental, i Mattioli i Ballescà van fer servir les seves intervencions per a reclamar l'homologació dels PESTOS i defensar la incorporació dels PGS al Sistema Nacional de Salut (SNS), en un moment d'escassos recursos per a l'atenció en salut mental, causada per l'augment de la demanda i la pèrdua de professionals de la psicologia clínica.
Intervenció de Laura Armesto, presidenta en funcions d'ANPIR
“No falten més psicòlegs en la sanitat pública que neuròlegs, dermatòlegs o metges de família. Per aquest motiu no podem entendre ni acceptar que, per part d'alguns col·lectius de la psicologia, substituir professionals amb formació PIR per figures professionals sense la mateixa capacitació clínica sigui una proposta realista de millora de l'atenció psicològica, quan el que suposaria és un risc seriós per a la qualitat, l'equitat i la seguretat de l'atenció”.
(Vegeu la intervenció de Laura Armesto, i les preguntes i respostes als diputats)
Intervenció del Dr. Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic
“Fer una jerarquització d'intervencions [de clínics i sanitaris] i de prioritats pot ajudar molt. Són nivells competencials absolutament compatibles i jo crec que, en aquest moment, totalment necessaris”.
(Vegeu la intervenció de Rafael Penadés i les preguntes i respostes als diputats)
Intervenció del degà, Guillermo Mattioli
La demanda des de la covid ha crescut exponencialment, perquè l’estigma ha caigut, i si la pública ja no podia sostenir-ho, ara molt menys. No han augmentat els trastorns mentals greus, però sí el malestar, la vulnerabilitat i determinades condicions psicosocials. Així, hi ha lloc per a tothom: perquè el generalista faci la feina de generalista i l'especialista, d'especialista".
(Vegeu la intervenció de Guillermo Mattioli)
Intervenció del vicesecretari, Roger Ballescà
“Els PESTOS van entrar a formar part del SNS de forma absolutament legal, en un moment en què no era obligatori tenir l'especialitat clínica. Tots ells han estat prestant els seus serveis durant anys al sistema i a la ciutadania, sense la possibilitat d'homologar la seva formació. (...) El més greu és que molts d'ells estan en situació d'interinitat i, quan surtin les seves places a concurs, no poden presentar-se. Amb la qual cosa, gent que porta 20 anys en el seu lloc de treball el perd, i el sistema perd a professionals molt especialitzats, altament formats i amb una gran experiència, que és justament el que ens falta”.
(Vegeu la intervenció de Roger Ballescà)
(Vegeu la intervenció conjunta de Mattioli i Ballescà, i les preguntes i respostes als diputats)
Podeu veure la sessió completa en aquest enllaç.
La Delegació Territorial de Lleida col·labora amb el projecte Cap infant sense conte
Aprovats tots els punts de l'ordre del dia de la Junta General del COPC d’abril de 2025
La UB commemora el 30 aniversari del Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats
Divendres 4 d'abril, la Universitat de Barcelona (UB) va commemorar els 30 anys el Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR), un servei pioner a l’Estat, fundat pel professor de la Facultat de Psicologia de la UB Joseba Achotegui, que ha desenvolupat recerques tan rellevants sobre la salut mental i la migració com la teoria del dol migratori i la síndrome d’Ulisses, i ha atès a més de 5.000 immigrants.
Per a celebrar-ho, la UB va acollir un debat intercultural, en el qual van participar una seixantena de professionals i líders comunitaris autòctons i immigrants, per abordar l’evolució de l’atenció en salut mental amb relació a la migració.
Foto: web.ub.edu
La vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, Montse Puig, va lloar la tasca del SAPPIR i va afirmar que «les polítiques de suport social i d’integració són fonamentals per al benestar de les persones». I el professor de la Facultat de Psicologia de la UB Joseba Achotegui va agrair a la Universitat i a la Facultat, a la Fundació Pere Claver, a la Fundació Vidal i Barraquer i al Grup d’Assistència Sanitària a Immigrants i Refugiats (GASIR) el suport al llarg d’aquestes tres dècades. El professor també va mencionar les dues línies de recerca referents nascudes a la Facultat de Psicologia relacionades amb la matèria: la Teoria del Dol Migratori i la síndrome d’Ulisses. La primera analitza els processos de dol que pateixen les persones immigrades, «un dol que és parcial, recurrent i múltiple a causa de la separació de pilars com són la família, la llengua, la cultura, etcètera». La síndrome d’Ulisses designa «un quadre d’estrès crònic i múltiple que afecta no només persones indocumentades o refugiades, sinó immigrants que pateixen situacions de soledat forçada i por», en paraules d'Achotegui. Finalment, el professor va demanar «escoltar de primera mà veus que no solen ser escoltades» per dignificar la figura de la persona migrant i evitar la seva deshumanització.
Per la seva banda, el degà de la Facultat de Psicologia de la UB, Antonio Solanas, va qualificar de «fonamental i molt necessari» debatre i intercanviar posicions sobre salut mental i immigració. Finalment, Joan Guàrdia, el rector de la UB, va tancar l’acte referint-se a «l’erosió que avui en dia pateix la democràcia liberal i el respecte als drets humans a diferents indrets del món» i ha afirmat que «la Universitat de Barcelona no defuig i donarà resposta» a tots els reptes que té plantejats la societat, com ha fet el SAPPIR al llarg d’aquestes tres dècades.
D'esquerra a dreta: Antonio Solanas, Claudio Moreno, Guillermo Mattioli i Joseba Achotegui.
A l'acte també hi van assistir Claudio Moreno, coordinador del Grup de treball Moviments migratoris, refugi, asil i relacions interculturals del COPC, i Guillermo Mattioli, degà del COPC.
La Delegació i la Comissió de Cultura del COPC col·laboren en l’organització de la Jornada Geometries de l’exclusió social: de l’habitatge a la llar
La Delegació Territorial de Lleida i la Comissió de Cultura del COPC col·laboren en l’organització de la Jornada Geometries de l’exclusió social: de l’habitatge a la llar, que es durà a terme el dijous 10 d’abril, de 9:30 a 14:45 h, a l’edifici Transfronterer de la Universitat de Lleida (UdL).
Aquestes jornades que volen sensibilitzar al voltant de temes relacionats amb les desigualtats socials des d’una mirada transformadora, per veure quines propostes i alternatives existeixen per contribuir a reduir-les. En aquesta segona edició, es vol aprofundir sobre l’impacte que té l’habitatge, un dels principals generadors de pobresa a Catalunya, en les persones i els col·lectius en risc d’exclusió social. També es parlarà sobre l’evolució de les polítiques d’habitatge i les diferències entre llar i habitatge, així com dels reptes que suposa l’exclusió residencial.
Les jornades estan impulsades per la Comissió Territorial de Lleida de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), formada està formada per les entitats Fundació Antisida Lleida, Associació Reintegra, Emaús Rural, Fundació Arrels Sant Ignasi, Intress, Projecte Home Catalunya i Suara Cooperativa.
El COPC hi serà present organitzant, a les 17 h, una activitat complementària a la jornada, la projecció del documental “El que no ve”, dirigit per Natxo Leuza, premi al millor curt documental del festival Psicurt 2024. Posterior al passi es farà una taula rodona.
La inscripció a les jornades i a la projecció és gratuïta.
Pots consultar el programa i i inscriure-t'hi en aquest enllaç.