Una realitat que exigeix respostes
En els darrers anys, la salut mental ha adquirit una presència creixent en el debat social. Ha augmentat la consciència sobre la necessitat de tenir-ne cura i la disposició a cercar ajuda professional. Tanmateix, aquesta major conscienciació conviu amb una realitat preocupant, marcada per l’augment significatiu de les problemàtiques de salut mental, especialment dels problemes d’adaptació amb simptomatologia ansiosa i depressiva i de les conductes suïcides, així com per la persistència de l’estigma, especialment en l’àmbit laboral. Aquesta realitat contrasta amb la insuficiència de recursos i les barreres d’accés a l’atenció psicològica.
Malgrat els avenços socials, tecnològics i en matèria de drets i llibertats, persisteixen desigualtats i emergeixen nous factors d’estrès, incertesa, pressió i solitud. Així mateix, determinats usos de les xarxes socials i de la intel·ligència artificial plantegen nous reptes per al benestar psicològic.
El protagonisme actual de la salut mental constitueix una oportunitat, però també comporta riscos. D’una banda, pot contribuir a una societat més conscient i predisposada a demanar ajuda; de l’altra, cal evitar que aquesta major conscienciació afavoreixi la tendència a individualitzar, medicalitzar o psicologitzar malestars que tenen causes socials, relacionals, laborals o econòmiques.
Un futur ple de reptes pendents
Cal entendre que la salut mental no és exclusivament una qüestió sanitària. Es construeix en els contextos quotidians: la família, l’educació, el treball, les organitzacions, la comunitat, l’entorn físic i el conjunt de la societat. Per això, cal reforçar la prevenció, la promoció del benestar psicològic i les xarxes comunitàries com a factors de protecció, i actuar sobre les causes i les condicions que generen o sostenen el malestar.
Ara bé, la prevenció i la promoció de la salut mental no substitueixen l’atenció especialitzada. Davant del patiment psicològic cal garantir una resposta professional adequada i una xarxa pública accessible, equitativa, suficient i continuada, capaç d’intervenir precoçment i de donar resposta a necessitats de diferent complexitat.
En aquest context, és fonamental garantir que la ciutadania pugui identificar i escollir professionals degudament qualificats. La col·legiació professional i, quan correspongui, l’acreditació de la qualificació específica per a l’activitat que es desenvolupa constitueixen garanties de professionalitat i protecció per a les persones usuàries.
Per tot plegat,
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya reivindica:
Una concepció integral de la salut mental, vinculada a la salut general, els drets, el benestar i les condicions de vida.
Polítiques de promoció i prevenció, que actuïn sobre els factors socials, educatius, laborals i comunitaris que condicionen la salut mental.
Una xarxa pública accessible, equitativa i suficient, que permeti intervenir precoçment i garantir la continuïtat de l’atenció.
Una psicologia accessible per a tothom, independentment de la situació econòmica o social.
Una atenció centrada en la persona, respectuosa amb els seus drets, identitats, autonomia i projecte de vida.
Una mirada comunitària i transversal, que impliqui el conjunt de la societat i no només els serveis especialitzats.
Una lluita decidida contra l’estigma i la discriminació, perquè un problema de salut mental no pot comportar una pèrdua de drets, oportunitats o dignitat.
El reconeixement del paper dels psicòlegs i les psicòlogues en la promoció, la prevenció, l’avaluació, la intervenció i la recuperació, així com la importància de recórrer a professionals qualificats i col·legiats.
Des del COPC assumim la responsabilitat de continuar avançant en la defensa d’una psicologia al servei de les persones i preparada per afrontar els nous reptes socials, tecnològics i professionals. La posada en marxa del nou Observatori Social de Salut Mental i Intel·ligència Artificial respon a aquesta voluntat d’anticipació i coneixement.
Així mateix, continuarem vetllant amb fermesa per l’ètica i la deontologia professional i mantindrem una política de tolerància zero davant qualsevol forma d’intrusisme, en defensa de la professió i, sobretot, de les garanties que mereix la ciutadania.
Tenir cura de la salut mental ha de ser un dret efectiu, no un privilegi.
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya
