A finals de 2022, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya convocava la IV edició del Projecte Atenea Mentoring, que va iniciar-se durant el primer trimestre de 2023 per posar en contacte els psicòlegs i psicòlogues col·legiats que inicien la seva carrera professional (mentée) amb psicòlegs o psicòlogues col·legiats amb llarga trajectòria professional (mentor), amb l’objectiu d'establir un procés d’acompanyament amb visió de mig i llarg termini, per elaborar un pla de desenvolupament de competències i potencialitats professionals.

Un procés de mentoratge es diferencia, per tant, d'altres processos d'acompanyament professional. No és, un procés de coaching, més enfocat al curt termini, ni un procés de supervisió, més enfocat en l’avaluació i adquisició de competències. Tampoc no és un assessorament jurídic per obrir un despatx o consulta de psicologia, ni una orientació professional per trobar la primera feina de psicologia. Si el que busques és un procés de mentoring, estàs d'enhorabona fins el 10 de juliol.

La IV edició del programa Atenea Mentoring obre ara la segona convocatòria per formar-ne part, tant en condició de mentée com en condició de mentor o mentora. Els nous processos de mentoratge s’iniciaran durant el tercer trimestre de l’any 2023 i consistirà a fer 4 sessions amb el mentor o mentora assignat, que tindran una durada de 5 hores en total. El programa disposa de places limitades i és totalment gratuït per a totes les persones col·legiades i precol·legiades del COPC.

    Vols rebre un procés de mentoratge i ser menteé?

Els col·legiats i col·legiades que vulguin rebre un procés de mentoratge, no han de superar els 5 anys de col·legiació ni d’experiència professional. També podran participar-hi precol·legiats i precol·legiades interessats en el projecte o persones graduades recentment sense cap experiència prèvia, així com professionals que es troben en situació d’atur i/o tenen la quota especial del COPC. 

Dimarts 13 de juny el Parlament de Catalunya va acollir la ponència Proposició de llei del tercer sector on van comparèixer representants del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) i de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, en concret, del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC) i del COPC.

Pilar Morral (COPEC), David Rodríguez (TSCAT), Xavi Campos (CEESC) i Carme Calafat (COPC).

Durant la seva intervenció, Carme Calafat va celebrar la proposta de llei i la seva rellevància per a la regulació de les entitats socials de Catalunya, i va explicar que es tracta d'un tema de gran interès pel COPC, una entitat amb més de 3.000 col·legiats i col·legiades que participen en seccions de l’àmbit de la intervenció social.

Com a punt més important, va destacar que els marcs legals actuals determinen escenaris laborals molt precaris que no estan en consonància amb el nivell de responsabilitat, d'experiència laboral i de formació exigida per a la cobertura del lloc de feina, cosa que afecta de forma determinant a la salut psicològica i social dels i les professionals, i causa una alta rotació i fugida de talent del tercer sector, per la qual cosa és de celebrar que la Llei reculli una equiparació de condicions laborals i salarials a les de la funció pública.

També va posar de manifest la importància i rellevància del voluntariat en el Tercer Sector, tot destacant que la llei hauria garantir que el personal voluntari no remunerat no executi cap tasca reconeguda com a àmbit de competència professional.

Per últim, i en relació amb el diàleg civil, la vocal va destacar que des del COPC es considera necessari que es compti amb els col·legis professionals implicats en la implementació dels serveis públics vinculats al Tercer Sector Social de Catalunya, de cara a aconseguir una adequada interlocució social i una participació plural.

Els darrers anys hem dedicat aquesta data a evidenciar accions, actituds o costums que suposen un maltractament cap a les persones grans. És cert que cada vegada més persones prenen consciència d’aquestes situacions i procuren actuar per tal d’evitar-les i ajudar la víctima, però també ho és que, encara avui en dia, davant d’una sospita de maltractament, sovint no se sap ben bé com actuar ni a on cal recórrer per a poder donar protecció efectiva a la víctima.

A l’àmbit sociofamiliar, l’entorn de la víctima que intenta ajudar, pot trobar-se amb moltes incògnites i desconeixença sobre les accions que ha de dur a terme. Però, a l’àmbit professional i, fins i tot, en règim d’institucionalització de la persona gran, sovint els i les professionals que s’encarreguen de vetllar pel benestar integral de la persona tampoc saben ben bé com procedir de manera ràpida i eficaç.

No és fàcil saber com actuar davant d’aquestes situacions. L’Administració acostuma a interposar llargs períodes de temps fins a donar una resposta, i es suma el fet que gestionar-ho implica assumir una burocràcia poc àgil, fins i tot per al professional d’atenció directe. D’aquesta manera, a vegades, ens trobem que, quan ja hi ha una resposta definitiva (sentència legal), aquesta arriba massa tard.

Des del Grup de Treball de Psicologia de l’Envelliment del COPC, voldríem reivindicar la necessitat d’implementar una sèrie de recursos que considerem imprescindibles per tal de fer front al maltractament cap a les persones grans, amb garanties d’eficàcia i operativitat immediates:

1. Activar un telèfon específic per a la Gent Gran on es pugui denunciar la situació viscuda o coneguda i es doni una resposta immediata (de la mateixa manera que hi ha l'existència d’altres telèfons d’atenció urgent, com és el cas de l’àmbit de la infància o de la dona).

2. Implementar Equips d’Atenció i Intervenció davant el maltractament a les persones grans a tots els municipis.

3. Crear equips professionals interdisciplinaris de valoració que puguin orientar i donar respostes concretes a situacions on hi ha la sospita d’un possible cas de maltractament.

4. Crear un protocol de derivació ràpida als equips d’intervenció dels casos que siguin pertinents.

5. Crear vies de contacte àgils i directes entre l’Administració de Justícia i els cuidadors professionals i no professionals.

6. Promoure la formació professional de qualitat, tant per saber detectar signes i alarmes com per saber procedir una vegada el problema està establert.

7. Crear recursos i organismes formals d’acompanyament i suport en els àmbits no professionals.

8. Fomentar la visibilització i la conscienciació de la problemàtica a la societat (més ressò als mitjans de comunicació, polítiques de protecció específiques, campanyes dirigides específicament cap a tots els col·lectius implicats, etc.).

9. Posar en el centre a la persona, evitant la vulneració dels seus drets i dignitats, fent que tota acció giri entorn de la preservació de la seva individualitat com a subjecte actiu.

10. Crear més espais de convivència intergeneracionals, amb un objectiu molt més pretensiós, alhora que transformador de les bases de la nostra societat.
    
    

Tan important és la salut física com la salut mental o psicològica. I en aquest sentit la psicologia pren especial rellevància en un període determinant com és l’adolescència i la joventut, una etapa caracteritzada per canvis ràpids i significatius.

El programa del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi Oficial de Psicologia col·laboren en un esforç per normalitzar i promocionar la figura del psicòleg entre els joves. Amb aquesta col·laboració els psicòlegs i les psicòlogues col·legiats podran formar part del projecte i oferir els seus serveis.

Com a conseqüència d’aquest acord els joves beneficiaris del Carnet Jove podran comptar amb professionals de la psicologia col·legiats, fet que assegura una atenció de qualitat, que atendran als joves amb el descompte habitual ofert per la xarxa de col·laboradors.

En què consisteix la col·laboració amb el Carnet Jove?

El Grup d’Experts en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) del COPC reflexiona sobre diversos aspectes de la relació entre les tecnologies digitals i la psicologia. El concepte de treball és ampli, i ha estat anomenat ePsicologia. 

El proper 30 de juny venç el període corresponent a la primera remesa semestral de la quota col·legial i comença el segon semestre de la quota.

Aquesta informació és especialment rellevant per als col·legiats i col·legiades que tenen una bonificació especial per desocupació a la quota, ja que han de tornar a justificar-la per tal que al següent semestre se segueixi aplicant la reducció. A més, les persones col·legiades que vulguin sol·licitar una bonificació de la quota, acollint-se a qualsevol dels supòsits que ho habilita, també han de tramitar-la abans del 30 de juny per tal que se'ls apliqui a la quota del segon semestre de 2023. Cal remarcar que la bonificació per desocupació és l'única que cal renovar, les altres es mantenen actives fins que es donen de baixa.

El proper 20 de juny, de 18 a 20 h, el prestigiós psicòleg Mooli Lahad impartirà la conferència 40 anys de gestió comunitària de l'estrès. Què n'hem après? La conferència, organitzada per la Secció de Psicologia de les Emergències, serà en línia, i versarà sobre com han d’abordar els psicòlegs i psicòlogues les situacions de crisi aguda en emergències i catàstrofes.

El ponent, Mooli Lahad, porta 40 anys intervenint en situacions de crisi, és autor del Model BASICPH de resiliència i és fundador i director de l'Institut de Dramateràpia. A més de ser autor d’un programa de prevenció del suïcidi del govern Israelià, ha actualitzat tot el seu coneixement arran de la gestió de la crisi causada per la Covid-19, una crisi que ha obligat a veure la comunitat en conjunt i la posició que hi ocupa cada persona, i que ha generat molta necessitat de suport psicològic en molts sectors de la població a més de violència i problemes creixents de depressió.

La Junta de Govern, en nomenar una nova Comissió Deontològica ratificada el 19 de setembre de 2018, va compartir el seu desig d'abordar la intervenció de la Comissió Deontològica des d'un vessant pedagògic i constructiu. 

Des d’aquell moment s’han portat a terme diferents accions, fins a la revisió dels estatuts l'octubre de 2021 que incorporaven, de manera més explícita que l'anterior, la possibilitat de mediació establint com a una de les funcions de la Comissió “portar a terme una labor mediadora per tal de solucionar els conflictes que es derivin de les queixes o denúncies presentades”.

Nou conveni de col·laboració entre l'Associació de Psicologia Forense de l'Administració de Justícia (APF) i el COPC. Les dues entitats han signat un acord amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament de la psicologia forense, tot promovent activitats de caràcter científic i tècnic, i generant incidència per a promoure aquesta branca de la psicologia, tal com explica el primer punt del document.

A més, en virtut d'aquest acord general, es va signar un conveni específic que va fer possible que el degà, Guillermo Mattioli Jacobs, participés en l'acte inaugural de la X Convenció de l'Associació de Psicologia Forense de l'Administració de Justícia a Barcelona celebrada del 19 al 21 d'abril de 2023 al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), juntament amb dos membres de la Secció Psicologia forense del col·legi, i que l'APF rebés suport institucional i econòmic del COPC.

La Dra. Elena Garrido Gaitán, presidenta de la Secció de psicologia jurídica del COPC, i Fernando Álvarez Ramos, president de l'APF.

“Considerem que aquest acord aportarà un important enriquiment recíproc en favor de la nostra àrea de coneixement i professional”, ha expressat Elena Garrido, presidenta de la secció.

“Aquest conveni fomentarà una major vinculació amb els i les professionals de la psicologia forense en l’àmbit públic, amb la perspectiva d'augmentar ponts i formacions específiques en aquest sector”.