La Delegació Territorial de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), acaba de publicar l'"Estudi sobre el malestar docent entre els docents de secundària", un treball que té per objectiu identificar tant les principals causes del malestar docent a secundària com les propostes que, segons els mateixos docents, poden contribuir a millorar el seu benestar.
Les seves dades qualitatives i quantitatives es basen en un formulari amb preguntes obertes i tancades, al que han respost 818 docents majoritàriament de la demarcació de Girona. El document està signat pels psicòlegs Àngel Guirado Serrat, president de la Delegació de Girona del COPC, i Jordi Fernández Serra, coordinador del Grup de Treball Neurodiversitat i conducta en l'àmbit educatiu (Girona).
(Feu clic sobre la imatge per llegir l'ESTUDI COMPLET).
Algunes conclusions
El 90,6% del professorat constata l’existència de problemes emocionals derivats de la docència.
Un 82,2% pensa que no existeixen les iniciatives apropiades per a poder afrontar-los.
Entre els factors que més influeixen en el malestar està la gestió de la diversitat a l’aula i el desgast emocional, seguits dels problemes de conducta, disciplina i aprenentatge de l’alumnat i la càrrega lectiva.
Entre els factors que influeixen en el benestar, destaquen la bona organització del centre, el clima i la relació amb els companys i companyes, i disposar dels recursos didàctics necessaris.
Implicacions per a la pràctica psicològica i la política educativa
Guirado i Fernández destaquen molt especialment les següents implicacions que, a mitjà i llarg termini, suposarien una gran millora tant sobre la salut docent com sobre la qualitat i els resultats de l'educació:
Prevenció psicosocial: incorporar programes d’autocura i regulació emocional per a docents,
supervisió i espais de suport entre iguals pautats per professionals de la psicologia (afavorir
la salut mental).Suport organitzatiu: reforçar la direcció i lideratge saludables, millorar protocols de derivació
a serveis de salut mental laboral i establir indicadors de benestar en la gestió del centre.Formació: desplegar formació específica acreditada en gestió d’estrès, conflictes i diversitat
a l’aula (amb avaluació d’impacte).Recursos: augmentar suports especialitzats (psicologia educativa, orientació, codocència) i
temps de coordinació.
Els autors expressen que aquesta clara relació causal hauria de ser presa en especial consideració per estaments com el Departament d'Educació, de cara a fer passes cap a una implicació de la política educativa.
El comentari de l'expert
El Dr. Àngel Guirado, president de la Delegació Territorial de Girona del COPC, ha comentat els punts més importants que aquest estudi posa de manifest:
De vegades a les xarxes socials trobem comentaris de docents com "Estic cansat/ada", "Això no hi ha qui ho gestioni" o "Jo plegaria". Però són comentaris individuals dels que no podem extreure conclusions. Aquest estudi recull més de 800 opinions, el que conforma una mostra molt més representativa dels sentiments i pensaments compartits per aquests professionals. Aquest estudi posa en evidència el que pensa el professorat.
Això sí, cal apuntar és que gairebé 3 de cada 4 docents que han participat a l'estudi són dones, amb la qual cosa tenim un clar biaix femení, típic del col·lectiu no només a Girona, sinó a tot Catalunya.
El que més està desgastant els i les docents és l'atenció a la complexa diversitat, davant la manca de recursos (baix nombre de docents, formació insuficient, manca de treballadors socials, d'un psicòleg/òloga sanitari/ària de referència...) que els obliga a "buscar-se la vida" de forma individual. I també davant la manca d'acompanyament de les famílies, que són cabdals, per exemple, pel que fa als problemes de disciplina, en són corresponsables, i haurien de treballar conjuntament amb el professorat, des d'una línia d'educació actualitzada però amb confiança en la labor docent, i no sobreprotegint els fills i filles.
Més del 80% dels docents s'adonen de la manca de recursos que pateixen, de referents, de formació en autogestió, salutogènesi i autocura que hi ha per a fer front als seus problemes. I 2 de cada 3, aproximadament, solucionen o comenten els seus problemes amb altres col·legues o l'entorn familiar, però no van al psicòleg, no fan ús de cap recurs extern.
És probable que la presència d'IA i de noves tecnologies pugui ajudar els i les docents a alliberar-se de tasques administratives i burocràtiques, que els permetria tenir temps per atendre la diversitat, i a tot l'alumnat amb temps i dedicació. Cal regular aquestes tecnologies, no prohibir-les.
Ens agradaria que aquest crit d'alerta fos valorat pel Departament d'Educació, perquè a l'estudi apuntem algunes accions que es podrien dur a terme, ja que el benestar dels docents és clau per la qualitat educativa. En un moment on el sistema educatiu està qüestionat perquè els resultats dels estudiants (competències bàsiques, informe PISA) no és el més desitjable, és més important que mai tenir en compte el benestar docent, sense el qual no podem esperar bons resultats educatius. L'educació d'avui és la societat del demà.
