El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya segueix augmentant el nombre de persones col·legiades i ha aconseguit arribar a una nova fita històrica, els 20.000 col·legiats i col·legiades. Ara fa gairebé un any just, la notícia era que s’havia arribat per primera vegada a 19.000 membres: avui, que des d’aleshores el nombre ha seguit incrementant més ràpidament. Aquesta tendència allarga el creixement sostingut de col·legiats i col·legiades dels últims anys, cosa que posa de manifest que la psicologia és cada dia més present a la societat catalana, que la disciplina segueix despertant l’interès de la ciutadania a l’hora d’escollir la formació superior i que la inserció laboral segueix creixent.
A dia d’avui, el total de persones col·legiades del COPC està repartit en 16.037 a Barcelona, 1.549 de Girona, 926 a Lleida i 1.595 a Tarragona, cosa que vol dir que el nombre de persones col·legiades creix en tots els territoris. Pots trobar totes aquestes dades, actualitzades en tot moment, a la pàgina el COPC en xifres.
El Col·legi segueix treballant per acompanyar la tasca professional dels psicòlegs i psicòlogues i per defensar els seus interessos professionals.
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya té una postura proactiva perquè la seva activitat estigui lliure d'assetjament i violències. Una de les principals eines de prevenció i lluita per al que no s'hi donin situacions d'assetjament o violències és el Protocol per a la prevenció i actuació davant l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe i situacions d’assetjament i violència contra les persones LGTBI, que la Junta de Govern del COPC va aprovar el 28 de novembre de 2024.
Aquest mes de juny, en què es commemoren la diversitat i els drets del col·lectiu LGTBI+, el COPC recorda el compromís del COPC amb un entorn laboral segur, respectuós i lliure d’assetjament. El protocol recull el posicionament del Col·legi, que es tradueix en:
🔹Tolerància zero davant qualsevol forma d’assetjament: sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere.
🔹Aplicació a totes les persones que treballen o col·laboren amb el COPC, en qualsevol espai o situació laboral, incloent-hi formacions, actes socials o comunicacions digitals
🔹L'assetjament no és només físic. Comentaris, bromes, actituds o silencis que generin un entorn hostil també són assetjament.
🔹Totes les persones vinculades al Col·legi han de tenir un paper actiu en la prevenció de l'assetjament: han de respectar, escoltar i actuar-hi.
Aquest mes de l’Orgull, el COPC es reafirma en el ferm convenciment que la diversitat és un valor i que el respecte entre les persones és irrenunciable.
Per a més informació llegeix el Protocol per a la prevenció i actuació davant l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe i situacions d’assetjament i violència contra les persones LGTBI.
La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia ha aprovat, el dia 4 de juny, les polítiques de compliment normatiu i pràctiques ètiques de la institució. Les polítiques, un total de 7, identifiquen, avaluen i minimitzen tots els riscos d’incompliments legals i ètics dels membres del COPC en exercici del seu àmbit de treball. Per tant, tots els treballadors i treballadores i membres dels òrgans del COPC, persones voluntàries, becàries, en definitiva, totes les persones vinculades al Col·legi les han de conèixer, ja que són d’obligat compliment per a totes elles. L'objectiu principal de les polítiques de compliment normatiu és prevenir i detectar proactivament que el COPC incorri en infraccions de les lleis i regulacions per evitar sancions legals i danys en la seva reputació.
Les set polítiques de compliment normatiu del COPC són: (enllaçar cada text a cada títol, en negreta)
Política de d’antisuborn i anticorrupció, que garanteix que les decisions comercials responguin únicament i exclusivament a criteris de qualitat i eficàcia en les seves operacions.
Política de compliance financer, que garanteix que la gestió econòmica de la institució compleixi tota la legislació vigent i normativa ètica.
Política de conflictes d’interessos, que evita que els interessos personals i/o institucionals dels membres de l'organització interfereixin en el compliment normal de la seva tasca en el COPC i assegurar que no existeix un benefici personal, professional o polític en perjudici de l'entitat.
Política de poders i delegacions, que registra els apoderaments i delegacions de facultats de representació del COPC per optimitzar la gestió dels seus compromisos.
Política de diligència deguda, que estableix processos de diligència deguda amb tercers i/o proveïdors amb els quals el COPC té la intenció d’establir vincles de col·laboració, amb l’ànim d’identificar i mitigar possibles riscos de corrupció i danys reputacionals.
Política matriu de contractes, que registra la gestió d’aquells contractes i clàusules contractuals que l’organització ha estandarditzat.
Política de riscos de privacitat, confidencialitat i ciberseguretat, que estableix les normes que cal complir en l’ús diari de la informació i dispositius tecnològics que els integrants del COPC tenen a la seva disposició per al desenvolupament de la seva activitat professional.
Amb l’aprovació de les polítiques de compliment normatiu i ètic, i el consegüent coneixement de les polítiques per part de totes les persones vinculades al COPC, el Col·legi garanteix als col·legiats i col·legiades que obra exclusivament en interès de les persones col·legiades.
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha elaborat un nou protocol per a la prevenció i actuació davant l’assetjament moral en l’entorn laboral, actualitzat en base a la legislació vigent. El protocol neix per oferir mesures de prevenció, protecció i intervenció davant d’una situació d’assetjament a qualsevol persona treballadora que integri el COPC. Els estudis, com les legislacions, coincideixen a assenyalar que l’instrument més eficaç de tutela és la prevenció i l’actuació en els estadis més inicials d’aquestes situacions dins de la mateixa empresa, ja que les dificultats que comporta la protecció a posteriori davant els actes i les conductes d’assetjament són greus i nombroses. A més, tenen efectes per a la salut de les persones que les pateixen.
L'objectiu general del document és definir el marc d'actuació davant de situacions d'assetjament moral, actuant sempre amb la diligència deguda i garantint el dret a la reparació de les persones afectades. La finalitat d’aquest protocol és erradicar aquest tipus de conductes que vulneren els drets més fonamentals de les persones.
D’altra banda, el document vol vetllar perquè no es produeixi cap tipus d'assetjament i, en cas que es produís, garantir que es disposen dels procediments i estratègies adequades per detectar aquestes situacions, intervenir ràpidament i resoldre la situació plantejada.
Amb la redacció del document, el Col·legi persegueix els següents objectius:
Vetllar per un entorn de treball en el qual no es generi cap lesió al dret d'integritat moral de les persones treballadores del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
Implementar les mesures preventives necessàries per a evitar que es produeixin situacions d'assetjament moral a l'entorn de treball i de les relacions laborals.
Informar, educar i sensibilitzar tot el personal en matèria d'assetjament moral a l'entorn de treball i les relacions laborals.
Disposar d'un procediment d'intervenció i acompanyament dirigit a atendre i resoldre qualsevol cas d'assetjament moral amb la màxima celeritat i en atenció als terminis establerts en el present protocol.
Garantir els drets de tracte just i confidencialitat de les persones afectades.
El COPC considera l’assetjament moral en l’entorn de treball, un comportament inadequat. És per això que es compromet a:
Establir els mètodes per a prevenir aquestes situacions mitjançant el desenvolupament dels mecanismes necessaris per a la prevenció de conductes d'assetjament moral.
Establir un procediment de cerca i solució de les situacions d'assetjament moral que es detectin entorn de Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
Disposar i implementar les mesures oportunes per a garantir l'evitació o, si és el cas, el cessament de les conductes que puguin ser constitutives d'assetjament moral a l'entorn de treball.
Difondre, publicar i promocionar la implementació del present protocol d'assetjament moral a totes les persones treballadores que formen la plantilla de Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya espera, amb la implementació del nou protocol, prevenir l’assetjament a l’organització i contribuir a millorar la qualitat en el treball i la salut de les persones treballadores, òrgans, comissions i comitès que integren el Col·legi.
Pots consultar el document complet del protocol prement aquest enllaç o accedint a la pàgina web del COPC, dins l’apartat Què el regeix?."
Havent-hi reflexionat detingudament, i havent-ne analitzat els pros i contres, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha pres la decisió de cessar l’activitat a X (antic Twitter).
Aquesta determinació es fonamenta amb la manca de coherència entre les finalitats de la institució i les actuals característiques de la xarxa social X, que ja no ofereix un canal adequat per tal que les persones seguidores del compte del Col·legi puguin informar-se de la seva activitat sense la forçada interferència d’algoritmes, bots i publicacions suggerides d’altres comptes. La presència a X implica l’acceptació de les condicions que regeixen la xarxa i de la creixent desinformació que genera entre les seves persones usuàries, cosa que fa preferible dirigir-s’hi pels altres canals de comunicació del Col·legi.
A partir d’ara, el COPC seguirà actualitzant els seus perfils a Linkedin, Instagram, Facebook, Youtube i Telegram, i seguirà informant a través del seu butlletí setmanal per correu electrònic. Esperem seguir trobant-vos a través d’aquests altres canals.
La vocal de la Junta de Govern del COPC, Elisa Micciola, ha presentat les propostes del COPC per reformar el Codi Civil de Catalunya al Parlament de Catalunya. En una ponència a les audiències en procediment legislatiu del dia 6 de maig, la representant del Col·legi va defensar que la psicologia -clínica, sanitària, forense, social, neuropsicològica i en mediació- ha de ser present en la valoració de la capacitat jurídica i en els casos de tutela de menors.
Les principals propostes del COPC són:
Reconeixement legal del paper de la psicologia: Incloure explícitament els informes i valoracions psicològiques.
Informe psicològic previ a càrrecs tutelars: per valorar competències com la maduresa, empatia, vincle afectiu i regulació emocional… i especialment per detectar possibles situacions d’abús o negligència.
Definició integral del deure de cura: que inclogui també l’atenció emocional, psicològica, educativa i social del menor, no només l’aspecte físic o econòmic.
Benestar emocional i desenvolupament evolutiu: Establir explícitament el deure de vetllar per la salut mental del menor i fomentar entorns segurs i afectius.
Escolta activa del menor pel Consell de Tutela: Assegurar que els infants siguin escoltats.
Incorporar la psicologia en els suports a la capacitat jurídica: Tenir en comptez l’estat emocional, el nivell de comprensió i les necessitats psicològiques en la valoració dels suports.
Avaluacions psicològiques rigoroses: Reflexionar sobre la complexitat de les capacitats psicològiques segons l’àmbit d’assistència i el grau d’ajuda. Cal desplegar un protocol de valoració unificat.
Col·laboració amb col·legis professionals: Reconeixement del seu paper en l’elaboració de llistats professionals per a intervencions especialitzades
Podeu consultar la intervenció completa en aquest enllaç, a partir al punt 2:41:45.
La sessió número 24 de la Comissió de Sanitat celebrada el 6 de maig al Congrés dels Diputats a Madrid va comptar amb els parlaments de quatre professionals de la psicologia: Laura Armesto, presidenta en funcions de la Societat Espanyola de Psicologia Clínica ANPIR; el Dr. Rafael Penadés, psicòleg clínic de l'Hospital Clínic de Barcelona; Guillermo Mattioli, degà del COPC; i el vicesecretari del col·legi, Roger Ballescà, coordinador de l'àrea de Salut Mental infantojuvenil de la Fundació Hospitalàries Martorell.
A grans trets, Armesto va defensar la necessitat que la sanitat pública contracti exclusivament professionals de la psicologia amb formació PIR, Penadés es va centrar en la defensa de tots els professionals de la psicologia com a indispensables per a poder assolir els plans de salut mental, i Mattioli i Ballescà van fer servir les seves intervencions per a reclamar l'homologació dels PESTOS i defensar la incorporació dels PGS al Sistema Nacional de Salut (SNS), en un moment d'escassos recursos per a l'atenció en salut mental, causada per l'augment de la demanda i la pèrdua de professionals de la psicologia clínica.
Intervenció de Laura Armesto, presidenta en funcions d'ANPIR
“No falten més psicòlegs en la sanitat pública que neuròlegs, dermatòlegs o metges de família. Per aquest motiu no podem entendre ni acceptar que, per part d'alguns col·lectius de la psicologia, substituir professionals amb formació PIR per figures professionals sense la mateixa capacitació clínica sigui una proposta realista de millora de l'atenció psicològica, quan el que suposaria és un risc seriós per a la qualitat, l'equitat i la seguretat de l'atenció”.
(Vegeu la intervenció de Laura Armesto, i les preguntes i respostes als diputats)
Intervenció del Dr. Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic
“Fer una jerarquització d'intervencions [de clínics i sanitaris] i de prioritats pot ajudar molt. Són nivells competencials absolutament compatibles i jo crec que, en aquest moment, totalment necessaris”.
(Vegeu la intervenció de Rafael Penadés i les preguntes i respostes als diputats)
Intervenció del degà, Guillermo Mattioli
La demanda des de la covid ha crescut exponencialment, perquè l’estigma ha caigut, i si la pública ja no podia sostenir-ho, ara molt menys. No han augmentat els trastorns mentals greus, però sí el malestar, la vulnerabilitat i determinades condicions psicosocials. Així, hi ha lloc per a tothom: perquè el generalista faci la feina de generalista i l'especialista, d'especialista".
(Vegeu la intervenció de Guillermo Mattioli)
Intervenció del vicesecretari, Roger Ballescà
“Els PESTOS van entrar a formar part del SNS de forma absolutament legal, en un moment en què no era obligatori tenir l'especialitat clínica. Tots ells han estat prestant els seus serveis durant anys al sistema i a la ciutadania, sense la possibilitat d'homologar la seva formació. (...) El més greu és que molts d'ells estan en situació d'interinitat i, quan surtin les seves places a concurs, no poden presentar-se. Amb la qual cosa, gent que porta 20 anys en el seu lloc de treball el perd, i el sistema perd a professionals molt especialitzats, altament formats i amb una gran experiència, que és justament el que ens falta”.
(Vegeu la intervenció de Roger Ballescà)
(Vegeu la intervenció conjunta de Mattioli i Ballescà, i les preguntes i respostes als diputats)
Podeu veure la sessió completa en aquest enllaç.
Divendres 4 d'abril, la Universitat de Barcelona (UB) va commemorar els 30 anys el Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR), un servei pioner a l’Estat, fundat pel professor de la Facultat de Psicologia de la UB Joseba Achotegui, que ha desenvolupat recerques tan rellevants sobre la salut mental i la migració com la teoria del dol migratori i la síndrome d’Ulisses, i ha atès a més de 5.000 immigrants.
Per a celebrar-ho, la UB va acollir un debat intercultural, en el qual van participar una seixantena de professionals i líders comunitaris autòctons i immigrants, per abordar l’evolució de l’atenció en salut mental amb relació a la migració.
Foto: web.ub.edu
La vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, Montse Puig, va lloar la tasca del SAPPIR i va afirmar que «les polítiques de suport social i d’integració són fonamentals per al benestar de les persones». I el professor de la Facultat de Psicologia de la UB Joseba Achotegui va agrair a la Universitat i a la Facultat, a la Fundació Pere Claver, a la Fundació Vidal i Barraquer i al Grup d’Assistència Sanitària a Immigrants i Refugiats (GASIR) el suport al llarg d’aquestes tres dècades. El professor també va mencionar les dues línies de recerca referents nascudes a la Facultat de Psicologia relacionades amb la matèria: la Teoria del Dol Migratori i la síndrome d’Ulisses. La primera analitza els processos de dol que pateixen les persones immigrades, «un dol que és parcial, recurrent i múltiple a causa de la separació de pilars com són la família, la llengua, la cultura, etcètera». La síndrome d’Ulisses designa «un quadre d’estrès crònic i múltiple que afecta no només persones indocumentades o refugiades, sinó immigrants que pateixen situacions de soledat forçada i por», en paraules d'Achotegui. Finalment, el professor va demanar «escoltar de primera mà veus que no solen ser escoltades» per dignificar la figura de la persona migrant i evitar la seva deshumanització.
Per la seva banda, el degà de la Facultat de Psicologia de la UB, Antonio Solanas, va qualificar de «fonamental i molt necessari» debatre i intercanviar posicions sobre salut mental i immigració. Finalment, Joan Guàrdia, el rector de la UB, va tancar l’acte referint-se a «l’erosió que avui en dia pateix la democràcia liberal i el respecte als drets humans a diferents indrets del món» i ha afirmat que «la Universitat de Barcelona no defuig i donarà resposta» a tots els reptes que té plantejats la societat, com ha fet el SAPPIR al llarg d’aquestes tres dècades.
D'esquerra a dreta: Antonio Solanas, Claudio Moreno, Guillermo Mattioli i Joseba Achotegui.
A l'acte també hi van assistir Claudio Moreno, coordinador del Grup de treball Moviments migratoris, refugi, asil i relacions interculturals del COPC, i Guillermo Mattioli, degà del COPC.
La propera Junta General Ordinària i Extraordinària serà el 9 d'abril de 2025. Ja hi has estat formalment convidat o convidada per correu electrònic i pel butlletí setmanal, però fins avui dia 25 de març no tenies disponibles els documents que se sotmetran a votació.
Tots els col·legiats i col·legiades tenen el dret de consultar la documentació a aprovar a la Junta General, hi assisteixin o no, però és especialment important per a les persones que hi participaran poder-la llegir detingudament. De la informació que continguin, pot dependre el sentit del teu vot.
En aquesta pàgina exclusiva per a persones col·legiades pots consultar tots els documents a aprovar.
Inicia sessió a la teva àrea privada del web per entrar-hi, si no hi accedeixes amb permisos de col·legiat o col·legiada no et permetrà consultar els documents.
Els documents que se sotmetran a votació venen determinats pel següent ordre del dia.
Junta General Ordinària, 18 h en primera convocatòria i 18.30 h, en segona
1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la Junta General Ordinària anterior (Ordinària 18/12/2024).
2. Presentació i aprovació, si escau, de la memòria d’activitats corresponents a l’any 2024.
3. Presentació i aprovació, si escau, de la liquidació del pressupost 2024 i dels estats comptables corresponents a l’any 2024.
4. Torn obert de paraules.
Junta General Extraordinària,
a continuació
1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la Junta General Extraordinària anterior (Extraordinària 18/12/2024).
2. Exposició i votació per la seva aprovació de la proposta de bonificació de la quota col·legial per famílies nombroses i monoparentals.
3. Exposició i votació per la seva aprovació de la proposta de constitució d’una Fundació.
Si en la lectura de la documentació o en qualsevol altre moment tens algun dubte o pregunta, el Col·legi et facilita un correu electrònic específic - [email protected] - perquè puguis fer-nos arribar tot allò que necessitis que sigui resolt.
Inscriu-te a la Junta General si no ho has fet encara, t’hi esperem!