Els dies 8 i 9 d'octubre, la ciutat de Logroño (La Rioja) va acollir les Jornades de Salut Mental en Atenció primària, una trobada de professionals de la salut que va comptar amb la presència de tres membres del COPC: la degana, Dolors Liria; el president de la Delegació Terrotorial de Lleida del COPC, Jaume L. Celma; i el vicedegà, Oscar Pino, qui va ser l'encarregat de la conferència inaugural, tot defensant la necessitat de reforçar la intervenció psicològica des de l’Atenció Primària, davant l’augment de la demanda assistencial i l’elevat consum de psicofàrmacs.
La jornada va començar amb un reconeixement del Govern de La Rioja al Dr. David Clark, professor de Psicologia Experimental a la Universitat d’Oxford i assessor clínic del Departament de Salut del govern anglès, pel seu encomiable treball per aconseguir un millor accés a l'atenció a la salut mental per a tothom.
La salut mental, un repte de salut pública
Acte seguit, va començar la conferència-taula rodona titulada "La salud mental en cifras: ¿qué sabemos hoy?", durant la qual Oscar Pino va citar unes dades del Global Burden of Disease: uns 1.200 milions de persones presenten actualment alguna problemàtica de salut mental arreu del món, una xifra equivalent al 17% de la població mundial. I, a Espanya, prop del 30% de la població experimentarà algun trastorn de salut mental al llarg de la vida, amb una especial afectació entre les persones joves i les dones.
Entre els problemes més prevalents, va dir, trobem l’ansietat, la depressió i els trastorns relacionats amb conductes addictives. Aquesta realitat està generant un increment important de la demanda assistencial i situa la salut mental com un dels grans reptes de salut pública.
El neuropsicòleg i vicedegà del COPC també va destacar el pes dels determinants socials. Factors com les dificultats d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral o els salaris poden incrementar el risc de patiment psicològic, especialment entre la població jove. Així mateix, va advertir que, malgrat que la salut mental ha guanyat presència en l’agenda política durant els darrers anys, aquest protagonisme no sempre s’ha traduït en una dotació pressupostària suficient.
"La intervenció precoç davant els problemes de salut mental és clau per evitar que els trastorns lleus i moderats evolucionin cap a situacions més greus o cròniques", va assenyalar Pino. "Necessitem avançar cap a un model d’atenció escalonada que faciliti l’accés a la teràpia psicològica des dels primers nivells assistencials. Una actuació ràpida davant les problemàtiques de menor gravetat pot contribuir a evitar-ne la cronificació i, alhora, reduir la medicalització del malestar emocional".
Avançar cap a una menor medicalització
Cartell de les Jornades.
Un altre dels reptes assenyalats va ser l’ús elevat de psicofàrmacs i, particularment, el consum prolongat de benzodiazepines. Pino va alertar especialment de les prescripcions cròniques d’aquests fàrmacs i del creixement del seu consum entre les persones joves després de la pandèmia.
Davant d’aquesta situació, programes de psicoteràpia impulsats des de l’Atenció Primària busquen oferir alternatives terapèutiques i afavorir la desmedicalització del malestar emocional. Per al psicòleg, reforçar la intervenció psicològica en les primeres fases permetria actuar abans que els problemes s’agreugin i reduir la dependència exclusiva de la resposta farmacològica.
Per últim, Pino també va abordar l’impacte de les tecnologies i les xarxes socials en infants i adolescents, una qüestió que considera complexa i multifactorial, en què intervenen diferents factors personals, familiars i socials.
Durant dos dies, les jornades van tractar temes tan candents com l'impacte econòmic de la salut mental, la salut dels professionals de la salut, la patologització dels estats emocionals i els reptes i propostes en atenció primària, fins a la seva clausura, també a càrrec del Dr. Clark, on el professor va reivindicar el gran benefici públic de les teràpies psicològiques basades en evidència.
