El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha comparegut aquest 19 de maig al Parlament de Catalunya, en el marc de la Ponència sobre la Proposició de llei de modificació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, per a garantir els drets dels menors en acolliment.
En representació del COPC, Elisa Micciola, vocal i comissionada de Desenvolupament Professional de la Junta de Govern, ha traslladat una aportació tècnica i psicològica sobre una modificació legislativa que pot tenir un impacte directe en la vida d’infants i adolescents en situació d’acolliment.
El COPC ha valorat positivament l’objectiu de protegir els vincles significatius dels infants i evitar que es trenquin per una lògica merament administrativa. Quan un infant ha construït una relació estable i segura amb una família acollidora, aquest vincle pot esdevenir una font de seguretat, regulació emocional, reparació i continuïtat vital.
Tanmateix, el Col·legi ha advertit que aquesta protecció del vincle no pot convertir-se en un automatisme. Per aquest motiu, ha proposat introduir garanties al text legal: diferenciar les modalitats d’acolliment, especialment l’acolliment d’urgència; substituir l’“oferiment” automàtic per una “valoració preferent”; exigir un informe favorable dels equips tècnics competents; incorporar el concepte d’"estabilitat psicològica" en comptes d'"estabilitat emocional"; i recollir la voluntat de l’infant o adolescent d’acord amb la seva edat i maduresa.

Maribel Mateo, membre de la Comissió de Pedagogia Social del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya i Elisa Micciola, vocal i comissionada de Desenvolupament Professional de la Junta de Govern del COPC
El COPC ha remarcat que acolliment i adopció són projectes jurídics, familiars i psicològics diferents. Per això, el pas d’un acolliment a una situació preadoptiva ha de ser valorat cas per cas, tenint en compte el vincle real amb l’infant, les seves necessitats psicològiques i evolutives, la història de trauma o separacions, la relació amb la família biològica i germans, l’impacte d’una nova ruptura i la vivència de l’infant.
A més, el Col·legi ha plantejat la necessitat de preservar els suports terapèutics, educatius, econòmics i d’acompanyament quan un acolliment es transforma en adopció, especialment en infants amb necessitats especials o trajectòries de trauma primerenc. També ha proposat valorar la cotització de les persones que realitzen acolliment d’urgència.
La posició del COPC es resumeix en una idea central: sí a protegir el vincle, sí a evitar ruptures innecessàries i sí a valorar preferentment la família acollidora quan existeix una vinculació estable; però no a convertir qualsevol acolliment, especialment el d’urgència, en una via preferent cap a l’adopció sense una valoració psicològica i social especialitzada.