El passat 28 i 29 de maig, Eva Frigola-Capell i Andrea Maestre Cerdeño, psicòlogues de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i membres del grup de recerca en salut mental i addiccions, van participar en el XXV Congrés Nacional i VI Internacional de Psicologia Clínica, on van presentar els resultats preliminars del projecte OPADE. La seva intervenció va girar entorn d'una qüestió fonamental en l'avaluació del trastorn depressiu major: la necessitat d'anar més enllà de les puntuacions totals de les escales. Tradicionalment, instruments com l'HAM-D17 i el BDI-II s'han utilitzat sumant els seus ítems per mesurar la gravetat, tractant símptomes molt diversos com si fossin indicadors equivalents d'una única realitat. Tanmateix, la investigació actual demostra que aquest enfocament pot ser insuficient i que cal estudiar els símptomes de manera individual.
En el seu estudi, van analitzar l'estructura factorial i la xarxa de símptomes combinant ambdós instruments en una cohort multicèntrica de més de 300 pacients. Els resultats mostren que la depressió s'organitza en cinc factors clínicament rellevants (cognicions negatives, anhedonia/funcionalitat, son, ansietat somàtica i alimentació). A més, l'anàlisi de xarxes va revelar que símptomes com la falta de satisfacció, la culpa, la pèrdua d'energia i els pensaments suïcides són els més centrals, la qual cosa els converteix en possibles objectius prioritaris en les intervencions terapèutiques. Una altra troballa clau és que ambdós qüestionaris avaluen dimensions complementàries: mentre que el BDI-II és més sensible a les cognicions negatives i l'anhedonia, l'HAM-D17 prediu millor les dimensions somàtiques i del son.
Finalment, han observat diferències estructurals significatives en la xarxa de símptomes entre els diferents centres internacionals (Colòmbia, Girona, Turquia i Itàlia), fet que suggereix un patró cultural diferencial en l'expressió de la depressió, tot i que la connectivitat global de la xarxa es manté similar i no presenta diferències per sexe. Aquestes troballes tenen implicacions directes en la definició de recuperació clínica i conviden a apostar per avaluacions i tractaments més personalitzats, centrats en la topologia dels símptomes i en la realitat sociocultural del pacient.
Foto: D’esquerra a dreta, Andrea Maestre Cerdeño i Eva Frigola-Capell