Ell se'n va anar, encara que sense deixar-nos. Aquesta va ser l'última lliçó, que va donar als seus alumnes, ja deixebles, romanent sempre en els nostres cors i en el reforç de les habilitats per ell transmeses.
Un mestre de la reflexió i la proximitat ens cedeix el seu gran llegat, ple d'indicadors, sobre com afrontar "d'una altra manera" el conflicte, el caos o la incertesa. A les seves classes magistrals, de sobte ens sorprenia amb la seva famosa pregunta: “però per què no riuen?“. Acció que, a més de divertida, en realitat era una crida d'atenció estratègica, que ens feia tornar sobre el sentit de la seva darrera explicació, aconseguint així reafirmar-la.
Nascut Buenos Aires, el 21 de març de 1936, i mort en un Israel avui confús i desconcertat el mateix dia, 89 anys més tard (2025). Psicòleg per la Universitat Nacional de Rosario, títol que homologa al país on decideix residir, i PhD. per l'AIU University, s'exerceix com a especialista en desenvolupament organitzacional, i intervé com a consultor sènior amb els CEO de múltiples multinacionals, als quals sensibilitza a pensar d'una altra manera, igual que fa des de la formació a desenes de consultors a DO, a Espanya, i en concret a Catalunya, on és rebut pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya que li atorga la col·legiació d’honor.
Mobilitzador indirecte de canvis, encara que induïts per ell, crea escola, una escola que transmet, renova i tracta de millorar els seus propis deixebles, seguint els seus ensenyaments: “Tot canvia, tot evoluciona, avui no serà igual que ahir. Segueixin endavant, no s'estanquin mai”.
La seva empremta indeleble queda així mateix present a congressos, escoles de negocis, mitjans, premsa i televisió, i al nostre Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en un grup de treball en el marc de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball que porta el seu nom: DO Alumni Itamar Rogovsky.