Què és la Setmana de la Psicologia?
La Setmana de la Psicologia neix per ser un espai de trobada per a estudiants del grau de psicologia així com per a persones precol·legiades del COPC que viuen les seves primeres experiències professionals.
El Col·legi vol apropar-se a totes aquelles persones que han escollit la psicologia com a professió i oferir-los eines pel seu desenvolupament facilitant-los les seves primeres experiències professionals.
Et convidem a endinsar-te al COPC per conèixer els serveis i avantatges que et pot oferir.
T'esperem del 12 al 15 de maig amb activitats exclusives per a tu!
Setmana de la Psicologia: Acte institucional i Conferències inaugurals per abordar l'Impacte de la Tecnologia a la psicologia moderna: Desafiaments i oportunitats
1) Inauguració de la Setmana de la Psicologia 2025 del COPC a càrrec del Degà, Dr. Guillermo Mattioli i del Vocal, comissionat de recerca i universitats, Dr. Óscar Pino.
CONFERÈNCIES INAUGURALS
2) Títol: Ús d'eines digitals en el suport psicològic en Oncologia. A càrrec de la Dra. Tania Estape Madinabeitia
El suport psicològic en Oncologia és una necessitat innegable en el segle XXI. Les nombroses conseqüències del diagnòstic i tractament per càncer impliquen efectes psicològics i en la Qualitat de vida, imprescindibles d'abordar per conseguir el màxim benestar per al pacient i la seva família. En aquesta realitat, la presència d'eines digitals és una de les línies cada vegada més explorades per poder proporcionar suport de vegades combinat amb el format tradicional presencial. D'aquesta manera els pacients poden evitar tornar a hospitals o centres de salut als que ja han estat lligats molt de temps durant les proves i tractaments, i també es pot accedir a persones amb dificultats de mobilitat o en situacions febles físicament. La pandèmia per COVID-19 va posar sobre la taula aquesta necessitat com a perentòria ja que es recomanava no acudir als hospitals a pacients vulnerables que podien posar en risc contraure un virus que podia ser letal, i més en el seu cas. Això va obrir les portes a una immersió més gran a l'ús d'eines digitals, el que suposava una democratització i equitat dels serveis. No obstant cal reflexionar sobre si això és realment així, si l'ús d'eines digitals és el mateix que la presencialitat i com es viu des dels pacients i des dels professionals.
3) Títol: Podem parlar d’addicció a les xarxes socials? A càrrec de l'Investigador Arnau Carmona Feliu
La popularitat de xarxes socials ha generat preocupacions sobre la seva naturalesa potencialment addictiva i les maneres en que poden estar afectant negativament a les persones, especialment els/les adolescents. Tanmateix, malgrat que "addicció a les xarxes socials" s'ha convertit en un terme comú als mitjans de comunicació i al diàleg social, l'evidència empírica en aquest moment no recolza l'existència d'aquesta afecció psicològica per diverses raons: (1) La majoria dels estudis sobre l'addicció a les xarxes socials són correlacionals i utilitzen qüestionaris d'autoinforme que no són adequats per al diagnòstic; (2) La majoria dels estudis utilitzen mesures no estandarditzades, puntuacions de tall i criteris, i (3) Hi ha una absència d'estudis de casos, estudis experimentals, estudis longitudinals i estudis clínics en el camp. No obstant això, tot i que pot ser que no existeixi una addicció a les xarxes socials, encara hi ha diversos problemes que s'han associat amb l'ús de les xarxes socials, com ara la baixa autoestima, la por de perdre's (FOMO), l'assetjament escolar, l'ansietat, la depressió, la disminució de la capacitat atencional, entre d'altres. En aquesta sessió debatrem sobre aquesta qüestió ens permet als i les professionals conèixer amb major detall algunes de les problemàtiques que afecten als/les pacients i ens permet evitar la sobrepatologització de la vida quotidiana