• Professionals de la salut mental (psicòlegs, psicoterapeutes, psiquiatres, psicoanalistes) interessats en l’impacte emocional de la crisi ecològica i les seves manifestacions clíniques (ecoansietat, solastàlgia, apatia, nihilisme...).

• Docents, educadors i professionals del món educatiu, que es troben en contacte directe amb infants, adolescents i joves que expressen angoixa, ràbia o desencís davant el futur.

• Estudiants i investigadors/es de psicologia, educació, sociologia, antropologia, filosofia i altres disciplines humanes i socials amb interès per les respostes psíquiques i col·lectives al col·lapse ambiental.

• Activistes climàtics, culturals i socials, que busquen espais de reflexió emocional i subjectiva per entendre millor les resistències al canvi i promoure formes de compromís més sostenibles i afectives.

• Famílies, joves i públic general que vulguin repensar el seu malestar, la seva relació amb el futur i el lloc que ocupa l’angoixa davant d’una realitat difícil d’integrar.

• Analitzar els mecanismes psicològics i psicoanalítics col·lectius davant de les crisis globals, prenent com a base la metàfora narrativa de Don't Look Up (negació, escissió, acting out, defenses maníaques, desmentiment del saber…).

•  Reflexionar sobre la dificultat de mentalitzar l’amenaça climàtica i altres formes de col·lapse (ambiental, institucional, emocional), tot identificant els límits de la paraula i del pensament davant l’angoixa catastròfica.

• Explorar el paper dels vincles afectius, el dol i la desesperança, i com aquests s’expressen en moments de crisi i d’absència de futur. Posar èmfasi en la importància del reconeixement emocional i la reparació simbòlica.

• Debatre el lloc del saber científic, el pensament crític i l'autoritat simbòlica en una cultura saturada per la immediatesa, el consum i l’entreteniment, i com això impacta en la capacitat col·lectiva de resposta.

• Obrir una mirada sobre l’humor com a mecanisme defensiu i, alhora, com a eina de denúncia i resistència, en un món que sovint trivialitza la catàstrofe.

•  Aprofundir en la clínica de l’ecoansietat i la solastàlgia, entenent-les com respostes legítimes davant la degradació del món viscut. Debatre com acompanyar aquestes emocions sense medicalitzar-les ni neutralitzar-les.

• Reconèixer les tensions i reptes intergeneracionals davant la crisi ecològica, especialment la sensació de traïció i impotència que poden viure les generacions més joves, i la necessitat de promoure espais de diàleg i escolta mútua.

• Reivindicar el rol de l’educació, la cultura i la psicoteràpia com a espais per elaborar emocionalment el col·lapse, obrir la paraula, tolerar la incertesa i sostenir la responsabilitat sense quedar paralitzats.

Aquesta taula rodona proposa una lectura psicoanalítica del film per explorar qüestions com la negació, la dissociació i el desmentiment del saber; el sense límit de la pulsió que promou el discurs del capitalisme, la banalització mediàtica de la catàstrofe; la dificultat en sostenir l’angoixa; el paper del vincle afectiu en moments difícils; i el lloc del saber científic en una societat narcotitzada pel consum i l’espectacle. Tractarem els següents continguts:

• El canvi climàtic com a símptoma de la civilització actual 

• El creixement il·limitat i el sense límit de la pulsió de mort 

• Mecanismes defensius davant la catàstrofe -Humor i desesperança 

• El saber científic i la seva exclusió 

• L’experiència emocional del col·lapse 

• Ecoansietat i solastàlgia a la consulta 

• L'impacte en infants i joves, reptes educatius

Daniel Turón. Psicòleg.Màster oficial en DDHH i ciutadania, especialització en pensament ecològic(UB). Postgrau de Conflictology (UOC). Terapeuta humanista. Professor a la UOC durant 12 anys en un màster de gestió de conflictes. Ha participat en la publicació d'un article científic sobre ecoansietat. Ha dirigit tallers sobre ecoterapia en diversos espais, universitats (UB, UdG), aules ambientals, centres artístics (Macba, la Virreina...), instituts, ecoviles,...

Josep Maria Panés. Psicòleg especialista en psicologia clínica i psicoanalista. Al llarg de més de trenta anys ha simultaniejat la pràctica privada de la psicoanàlisi amb el treball en institucions en tasques clíniques, de docència i de supervisió. Des de 2008 s’interessa per l’emergència ecològica i, en particular, pel canvi climàtic des de la perspectiva de la psicoanàlisi. Membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi (AMP) i de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi (ELP). Coautor de Una clínica posible del autismo infantil (2012), Aforismos lacanianos. Una introducción al psicoanàlisis (2022) i Política y psicoanàlisis (2024). Autor de La locura del progreso. Un psicoanalista escribe sobre el cambio climático (2025).

Susanna Tres. Psicòloga sanitària i psicoterapeuta d’infants, adolescents i adults (FEAP) per compte propi. Membre del consell directiu de l’ACPP i del comitè editor de la Revista de Psicoteràpia Psicoanalítica. Pertany a la Climate Psychology Alliance del Regne Unit, ha escrit articles sobre psicologia i clima, i ha organitzat Cafès del Clima. Coordina el Grup de treball Psicoanàlisi, Cultura i Societat del COPC.

Formació en modalitat híbrida: En el procés d’inscripció podrà escollir matricular-se o en format online o en format presencial.

En el cas d’escollir el format presencial haurà d’anar presencialment a la Seu del COPC Barcelona.

En el cas d'escollir el format online haurà de tenir a la seva disposició un ordinador amb sortida de so, micròfon i connexió a internet.