Presentació de llibre: “Atrapados en el vacío. La depresión”

Presentació del llibre: “Atrapados en el vacío. La depresión”, de Manuel Villegas Besora (Editorial Herder, 2025)

El  llibre “Atrapados en el vacío. La depresión”  forma part de la col·lecció “Atrapados” de l’editorial Herder, que té la pretensió d’oferir al públic professional i general un apropament comprensiu i vivencial, a través de nombrosos testimonis reals, a la problemàtica psicològica més comuna, des d’una perspectiva existencial. Aquesta perspectiva suposa entendre les categories psicopatològiques en un marc contextual, no com a trastorns cerebrals, sinó com a dificultats vitals que alteren la nostra emotivitat fins al punt de fer-nos “emmalaltir”. Situa el punt d’intervenció no tant en la simptomatologia, sinó en la resolució de la problemàtica “bio-psico-social”,  on s’originen, entenent  el component “bio-” com a bio-gràfic, més que no pas bio-lògic. Aquest queda reservat per a les problemàtiques neurofisiològiques estrictes, sense perdre de vista la seva funció coadjuvant en situacions d’emergència o com acompanyament casual.

Aquest quart volum, dedicat com indica el subtítol a la depressió, la presenta com una experiència humana que es pot considerar universal i transversal, tant en l'espai geogràfic, com en el temps, a través de la història. Es caracteritza per una sensació d'impotència-buit que dóna lloc a sentiments de tristesa, desesperança, inutilitat, manca de motivació i sentit.

Aquest buit s’explora en l’àmbit ontològic manifestat en aquelles expressions que indiquen negació del propi ser com: “No hauria d’haver nascut” o en els desitjos o intents de suïcidi. En l’existencial, experimentat directament com una sensació de buidor (angoixa existencial), manca de sentit vital, o centrat en els plantejaments sobre la mort, el destí, la llibertat. En el simbòlic, referit al món de les creences o ideològic que estructura la mentalitat tant dels individus com dels col·lectius. I finalment el món relacional, on les pèrdues o conflictes interpersonals porten sovint als sentiments de dol, d’abandó i de soledat.

La teràpia de la depressió busca significar i revertir aquesta experiència de buit i impotència que porta la persona a retirar-se del món i recloure's sobre ella mateixa en un moviment d'autoprotecció que, amb el pas del temps, s'ha anat cronificant i degenerant fins a la impotència. Per això, ha de promoure processos l'objectiu dels quals és la transformació profunda del pacient en agent; d'impotent, en capaç; de dependent, en autònom; de submís, en lliure; de víctima del destí, en gestor de la pròpia existència.