Jornada: Intervenció psicològica en emergències climàtiques

Objectius generals:

• Aprendre i reflexionar sobre les intervencions psicològiques en emergències i catàstrofes climàtiques.

• Millorar i enfortir la capacitació i els coneixements dels professionals de la Psicologia d’Emergències.

Objectius específics:

• Analitzar els principals riscos ambientals, actuals i futurs, a Espanya i la planificació de la resposta psicològica en matèria d’emergències i catàstrofes climàtiques.

• Promoure una intervenció psicològica eficaç, integral i basada en l’evidència.

• Examinar la coordinació dels professionals de la Psicologia d’Emergències en equips multidisciplinaris d’actuació en les emergències i catàstrofes climàtiques.

• Aprofundir en la intervenció psicològica amb afectats a diferents nivells (directes, familiars, etc.).

• Reflexionar sobre el paper de la premsa i les xarxes socials en la comunicació en emergències i catàstrofes climàtiques.

• Aprofundir en la dimensió social i comunitària en la resposta a emergències i catàstrofes climàtiques.

Divendres 23 d’octubre (15-20 h):

15:00 - 15:30 | Benvinguda i obertura institucional. A càrrec de la Degana del COPC, Dolors Liria, i la Presidenta de la secció de Psicologia de les Emergències del COPC, Beatriz Pujante.

Presentació dels objectius de les jornades en relació amb la preparació de la xarxa de psicòlegs/es d’emergències davant del nou paradigma climàtic. Commemoració dels 10 anys de la Secció de Psicologia d’Emergències de Catalunya. 

15:30 - 16:30 | De l’emergència a la reconstrucció comunitària: resposta psicològica del COPCV davant la DANA. A càrrec de Vicenta Esteve.

Anàlisi de la resposta psicològica desplegada després de la DANA a la Comunitat Valenciana. Es compartiran els principals reptes, aprenentatges i estratègies de coordinació desenvolupades durant la intervenció i la fase de recuperació.

16:30 - 17:30 | Riscos ambientals a Espanya i Catalunya: per a què ens hem de preparar? A càrrec de Pilar Andrés.

Panoràmica dels principals riscos ambientals que afecten el nostre territori i de la seva evolució prevista. La sessió permetrà comprendre els escenaris d’emergència més probables per anticipar les necessitats de resposta psicològica i psicosocial.

17:30 - 18:00 | Pausa cafè.

18:00 - 19:00 | Reptes de l'assistència en catàstrofes naturals transfrontera. A càrrec de Aina Pagès.

Reflexió sobre la coordinació sanitària i psicològica quan una emergència supera els límits administratius i requereix la col·laboració entre diferents territoris i institucions. S’abordaran els principals desafiaments operatius i de planificació. 

19:00 - 20:00 | Voluntaris en la resposta comunitària en emergències i catàstrofes climàtiques. A càrrec de Javier Torres i Yessica Diaz.

Anàlisi del paper del voluntariat en situacions d’emergència, diferenciant la participació organitzada, espontània, amb voluntariat professional i no professional.

Dissabte 24 d’octubre (9-19 h)

09:00 - 10:00 | Intervenció psicològica amb familiars de persones desaparegudes en catàstrofes naturals. A càrrec d’Isabel Álvarez i Elena Herráez.  Impacte psicològic de les desaparicions i importància de l’atenció psicològica. Especificitats dels casos de desaparicions en contextos de catàstrofes naturals .

Abordatge psicològic de la incertesa prolongada i del dol ambigu en situacions de desaparició. Es presentaran estratègies d’acompanyament i de coordinació amb els dispositius de cerca i identificació.

10:00 - 11:00 | La identificació de víctimes en catàstrofes naturals: coordinació forense i acompanyament a les famílies. A càrrec de Marisa Ortega.

Conèixer el procés d’identificació de víctimes en grans catàstrofes i el paper dels equips forenses. S’analitzarà la coordinació amb els professionals de la psicologia per oferir un acompanyament adequat a les famílies. 

11:00 - 11:30 | Pausa cafè.

11:30 - 13:30 | Taula rodona institucional: "La coordinació operativa en plans d’emergència". A càrrec de Héctor Carmona, Imma Solé, Jesús Cabañas, Merche Cuesta, Joan Guinovart i Marisa Ortega.

Espai de diàleg entre els principals organismes implicats en la gestió d’emergències per compartir experiències, models de coordinació i reptes de futur davant les emergències climàtiques.

Participants referens de:

- Protecció Civil 

- SEM 

- IMLCFC

- CUESB 

- Mossos 

- Bombers

13:30 - 14:30 | Comunicació en emergències i catàstrofes climàtiques. A càrrec de Imma Solé i Judit Alonso.

Reflexió sobre el paper de la comunicació institucional i dels mitjans de comunicació durant una emergència. S’abordaran estratègies per transmetre informació útil, rigorosa i adaptada a la ciutadania en situacions de crisi.

14:30 - 15:30 | Pausa per dinar.

15:30 - 16:30 | Canvi climàtic i salut mental: desafiaments ètics per a la salut pública. A càrrec de Irene Gómez.

Anàlisi de les implicacions jurídiques i ètiques derivades de l’impacte del canvi climàtic sobre la salut i el benestar de la població. S’explorarà el paper de les institucions i de les polítiques públiques en la protecció de les persones més vulnerables.

16:30 - 18:00 | Vincles psicosocials i comunitaris amb el territori: processos de pèrdua i relocalització en contextos de desastre socionatural. A càrrec de Andress Di Masso.

Reflexió sobre l’impacte psicosocial que genera la pèrdua del lloc de vida, el desplaçament i la reconstrucció comunitària després d’una catàstrofe. La sessió abordarà com acompanyar aquests processos des d’una perspectiva comunitària.

18:00 - 18:15 | Cloenda i conclusions.

18:15 - 19:00 | Piscolabis de cloenda.

Judit Alonso. Periodista amb una trajectòria especialitzada en medi ambient i crisi climàtica a Amèrica Llatina. Des de l’any 2016, col·labora amb la versió en espanyol del canal internacional alemany Deutsche Welle (DW Español). Ha treballat amb diversos mitjans de comunicació com El País, El Ágora Diario, Ciudad Sostenible, Ethic i RETEMA, i actualment col·labora amb Climática, Público, Sostenible.cat, Report.cat i Món Sostenible. Ha exercit com a moderadora i ponent en esdeveniments locals, regionals, nacionals i internacionals. Reconeguda amb diverses beques i premis periodístics, entre els quals destaca el Concurs Internacional de Mitjans de Comunicació sobre Migració Laboral de l'Organització Internacional del Treball (2021) per un treball col·laboratiu desenvolupat gràcies a una beca de producció periodística de la Fundació Gabo (2020). És coautora del llibre Accionistes del canvi (2022) i ha col·laborat en diverses publicacions relacionades amb l'àmbit mediambiental. Membre de la junta directiva de l'Associació de Periodistes d'Informació Ambiental (APIA) i cofundadora del Grup de Periodisme Ambiental del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Ana Isabel Álvarez. Psicòloga sanitària i forense experta en desaparicions, emergències, trauma i dol. Responsable de la Sociedad Española de Psicología Especializada en Desapariciones (SEPED). Fundadora i coordinadora del Grup de treball en Intervenció psicològica en desaparicions (GIPD) del Colegio Oficial de la Psicología de Madrid des de 2017. També ha format part de l’equip de coordinació del Grup de Urgències, emergències i catàstrofes (GECOP) del Colegio Oficial de la Psicología de Madrid. Responsable de la Secció de Psicologia en Agrupació de Protecció Civil de la CAM. Formadora i autora de nombrosos articles sobre la matèria, i ha participat en projectes nacionals i internacionals en relació amb  desaparicions de llarga durada.

Pilar Andrés. Biòloga. Doctora en Ecologia Terrestre. Durant cinc anys va coordinar la xarxa CENTRALRISK de la UE per a la prevenció de desastres climàtics a Amèrica Llatina. Presideix la Sociedad Iberoamericana y del Caribe de Restauración de Ecosistemas. Des de fa més de vint anys combina la recerca fonamental en ecologia del sòl amb la recerca aplicada en planificació integrada del territori i en solucions basades en la natura per a la reducció i l’adaptació al canvi climàtic. En els darrers anys ha orientat la seva activitat a assessorar la transició agrícola cap a la seguretat alimentària davant l’amenaça climàtica. 

Joel Borrazás. Tècnic en Emergències Sanitàries (TES) amb una dilatada trajectòria professional en l’àmbit de les emergències extrahospitalàries, especialment en unitats de Suport Vital Avançat (SVA) del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Al llarg de la seva carrera ha participat en nombrosos incidents amb múltiples afectats (IMA), adquirint una àmplia experiència en l’atenció sanitària i la gestió operativa en escenaris d’emergència complexos. Actualment desenvolupa la seva activitat assistencial al SEM, tant en unitats assistencials com a la Unitat d’Intervenció i Suport (UIS). És membre del Grup de Treball d’Incidents amb Múltiples Afectats (IMA) del SEM i docent en formació IMA. Així mateix, forma part del grup de redacció del nou protocol IMA del SEM 2026. La seva activitat se centra en la formació i preparació dels professionals per a la intervenció en incidents amb múltiples víctimes, amb una atenció especial al triatge, la coordinació operativa i l’organització dels recursos sanitaris en situacions d’emergència.

Jesús Cabañas. Diplomat en Infermeria. Màster en Pacient Crític. Infermer assistencial a unitats SEM. Infermer equip GRAE de bombers de la Generalitat. En l'actualitat, cap del Grup Intervenció i Suport del SEM.

Hector Carmona. Enginyer industrial i enginyer tècnic industrial, especialitat en mecànica. Diplomat en Direcció d'Empresa per la Universitat Pompeu Fabra. Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals en les especialitats de seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada. Cap de la Divisió de Protecció Civil i Coordinació del Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de l'Ajuntament de Barcelona (Bombers de Barcelona). Membre del cos de Bombers de Barcelona des de 2009, anteriorment fent tasques de Cap de Guàrdia i Cap d'Unitat. Tècnic de llicències i inspecció al Districte de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona des de 2004 al 2009.

Merche Cuesta. Llicenciada en Antropologia. Diplomada en Treball Social. Ha desenvolupat la seva vida laboral a l’Ajuntament de Barcelona. En l’actualitat, i des de l’any 2015, és una de les caps territorials del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), especialitzat en donar atenció psicosocial immediata en situacions d’urgència i emergència a la ciutat de Barcelona i 26 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Des d'aquest servei va ajudar a coordinar l'atenció psicosocial durant l'atemptat a les Rambles de Barcelona el 2017 i des del 2018 al 2025 va participar de la  Xarxa de Preparació Antiterrorista (CTPN en anglès), una col·laboració internacional centrada en el desenvolupament de la preparació, la seguretat i la resiliència de les ciutats davant els atacs terroristes. Durant aquest col·laboració va participar de l’autoria de l’informe del CTPN sobre assistència humanitària i suport psicosocial.

Andrés Di Masso. Catedràtic de Psicologia Social i Política a la Universitat de Barcelona. Coordina el Grup de Recerca en Interacció i Canvi Social (GRICS) i el Programa de Doctorat en Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en l'estudi dels impactes psicosocials de les polítiques de transformació urbanística i la seva relació amb els processos de desigualtat i exclusió social. Ha investigat els malestars quotidians associats als processos de gentrificació dels barris i l'alienació residencial derivada de la precarització de l'accés a l'habitatge, i ha participat en projectes internacionals a Xile sobre catàstrofes socionaturals i els seus impactes en els vincles psicosocials amb el territori, la reconstrucció comunitària i els processos de desplaçament i reallotjament. És autor de nombroses publicacions acadèmiques centrades en l'anàlisi de les afectacions psicosocials derivades de la pèrdua o la transformació abrupta dels espais de vida en contextos de crisi i mobilitat forçada.

Yessica Díaz, en representació de Psicólogas sin Fronteras. Psicòloga especialitzada en migració, emergències i crisi, amb una sòlida trajectòria professional en l'acció humanitària i l'abordatge psicosocial i comunitari. Ha treballat amb persones afectades per situacions extremes, catàstrofes naturals, terrorisme, conflictes armats i tortura, desenvolupant programes d'intervenció psicosocial en contextos de conflicte i crisi humanitària. La seva experiència se centra en la recuperació emocional i psicosocial, la rehabilitació i l'enfortiment de la resiliència i la dignitat de persones i comunitats en situació de vulnerabilitat. Manté un ferm compromís amb la justícia social i la promoció d'entorns segurs i capacitadors que afavoreixin la recuperació del benestar de les persones afectades per la violència i els conflictes.

Vicenta Esteve. Psicòloga especialista en psicologia clínica. Màster en Prevenció i Intervenció Psicològica en Problemes de Conducta a l'Escola per la Universitat Internacional de València. Professora externa del Màster en Psicologia General Sanitària de la Universitat CEU San Pablo. Autora de publicacions en el seu àmbit d'especialització. Actualment és secretària de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana (COP-CV), membre de la Comissió Nacional d'Acreditacions Professionals (CNAP) del Consell General de la Psicologia d'Espanya, vocal del Consell Assessor del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) del Defensor del Poble i membre de la Comissió de Formació Continuada de l'Escola Valenciana d'Estudis de la Salut (EVES) de la Generalitat Valenciana.

Irene Gomez. Doctora Cum Laude per la Universitat Tècnica de Berlín i la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Actualment és professora d'ètica i ètica aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona, on coordina el Màster en Filosofies de la Cura. Prèviament ha estat professora a la Universitat de Girona, la Universitat Oberta de Catalunya i l'INSEEC Grande École European Business School de París, així com investigadora contractada a la Universitat de Potsdam (Alemanya). Ha estat becària postdoctoral Marie Curie del programa WORLDBRIDGES i becària predoctoral Marie Curie en el projecte ENGLOBE, i ha realitzat estades de recerca a la Universitat de Chicago, l'Institut de Filosofia del CSIC i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. La seva recerca se centra en l'ètica i la política de la salut pública, les teories de la justícia intergeneracional, la bioètica, l'enfocament de les capacitats, l'ètica climàtica i el pensament feminista. És autora del llibre "Deudas pendientes. La justicia entre generaciones" (Plaza y Valdés, 2020) i membre de diversos grups de recerca i projectes dedicats a l'ètica i la política de la salut pública.

Joan Guinovart. Mosso d'esquadra, actualment membre de l'escala intermèdia amb el grau de sotsinspector. Graduat en Criminologia i Política Criminal per la Universitat de Barcelona. Director de seguretat per la Universitat de Barcelona. Professor d'especialitat en diferents programes formatius: Programa Superior de Criminalista, Infoanàlisi i Tècniques Avançades en Ciències Forenses (UAB), Diplomatura de postgrau en Pèrit Judicial en Propietat Intel·lectual i Industrial (UAB), Màster en Criminalística, conseller en ciències forenses (UAB), Postgrau en Perícia Cal·ligràfica Judicial (UAB) i Màster en Perfilació i Anàlisi de la Conducta Criminal (UB). Coordinador de diversos cursos d'especialitat a l'ISPC.

Elena Herráez. Psicòloga sanitària experta en desaparicions, emergències i intervenció en dol. Responsable de la Sociedad Española de Psicología Especializada en Desapariciones (SEPED). Membre del Grupo de treball d’Intervenció Psicològica en Desaparicions (GIPD) del Colegio Oficial de la Psicología de Madrid. També ha format part de l’equip de coordinació del Grup d’Urgències, Emergències i Catàstrofes (GECOP) del Colegio Oficial de la Psicología de Madrid. Formadora i autora de diversos articles sobre la matèria. Divulgadora en mitjans de comunicació.

Marisa Ortega. Metgessa forense, especialista en medicina legal i forense i en medicina nuclear. Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona amb Premi Extraordinari de Doctorat. En l'actualitat, Cap de Servei de Patologia Forense de l’IMLCFC i professora associada i coordinadora de l'assignatura de medicina legal i toxicologia de la Universitat Pompeu Fabra. Havia estat professora associada,15 anys, a la Universitat Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat professional combina l'assistència medicoforense, la docència, la gestió i la recerca. Les seves principals línies d'investigació se centren en la mort sobtada cardíaca, l'autòpsia molecular, l'antropologia forense, la traumatologia forense i l'anatomia aplicada, essent autora de nombroses publicacions científiques internacionals i investigadora en diversos projectes competitius finançats per organismes públics. Experiència en la gestió medicoforense d'incidents amb múltiples víctimes. Coordinadora i partícep en simulacres i successos amb víctimes múltiples (SVM). Actualment coordinadora responsable del grup de l’IMLCFC de SVM. Actualment desenvolupa activitat docent en estudis de grau, màsters i formació especialitzada. 

Aina Pagès. Doctora en Medicina. Metgessa del SEM. Especialista en MFiC i MUE. Membre del grup redactor de la guia sanitària de catàstrofes naturals transfrontereres del projecte SAURG-POCTEFA de la UE.

Imma Solé. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració. Ha ocupat diversos càrrecs en el Departament d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya. Actualment és subdirectora general de Coordinació i Gestió d'Emergències a la Direcció General de Protecció Civil.

Francisco Javier Torres. Psicòleg forense de l'Institut de Medicina Legal de les Illes Balears (Ministeri de Justícia). Coordinador de l'equip de treball de la Red Internacional de Psicología de Emergencias (RIPE) de Psicofundación. Membre de la junta de govern del Consejo General de la Psicología de España i coordinador de l'Àrea d'Intervenció Psicològica en Emergències i Catàstrofes d'aquest organisme. Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears.

Formació en modalitat híbrida: En el procés d’inscripció podrà escollir matricular-se o en format online o en format presencial.

• En el cas d’escollir el format presencial haurà d’anar presencialment a la Seu del COPC de Barcelona (C/ Rocafort 129).

• En el cas d'escollir el format online haurà de tenir a la seva disposició un ordinador amb sortida de so, micròfon i connexió a internet.