En el marc del Dia Internacional de les Dones, aquest acte proposa una mirada crítica a les estructures que han limitat històricament l’autonomia femenina,posant el focus en la maquinària de “domesticació” que va representar el Patronato de Protección a la Mujer. Analitzarem com l’Estat, l’Església i les famílies van contribuir a controlar aquelles noies que s’allunyaven de la submissió imposada.
L’acte es clourà amb la presentació del Premi de Recerca Feminista Lola Sabaté 2026, per seguir donant veu i rigor a la memòria i a la lluita per la igualtat.
A professionals del àmbit de la psicologia i la salut, i altres persones interessades
Objectius Generals:
●Promoure una mirada crítica sobre els mecanismes històrics de control de l’autonomia femenina com ara el Patronato de Protección a la Mujer.
●Impulsar la recerca feminista com a eina de transformació social.
Objectius Específics:
●Analitzar el paper de l’Estat, l’Esglèsia i la família en la regulació dels cossos i conductes de les dones.
●Identificar les lògiques de control social exercides sobre joves considerades “desviades”.
●Visibilitzar les continuïtats entre mecanismes històrics de tutela i formes actuals de control.
●Donar a conèixer iniciatives de recerca feminista vinculades a la memòria i la igualtat.
●Afavorir espais de debat i reflexió col·lectiva.
Presentació de l’Acte Commemoratiu 8M
Conferència: El Patronato de Protección a la Mujer. Una història de repressió de dones durant el franquisme
Torn obert de paraula
Presentació de la segona edició del Premi de Recerca Feminista Lola Sabaté 2026
Anna Miñarro. Psicòloga clínica i psicoanalista. Codirectora del primer projecte de recerca a l'Estat espanyol sobre trauma psíquic i transmissió intergeneracional. Membre de la Junta de Valoració de l'Ajuntament de Barcelona pel reconeixement a les persones represaliades pel tardo-franquisme. Coordinadora de l’acompanyament psicosocial als familiars de persones desaparegudes en el IV Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears (2023-2025). Des de l'any 2004 ha treballat per tot l'Estat espanyol (País Basc, Cantàbria, Astúries, Galícia, Andalusia, Illes Balears i Catalunya) i escoltat múltiples testimonis de primera, segona, tercera i quarta generació de ciutadans i ciutadanes supervivents i represaliats de la Guerra espanyola del 36. Ha escrit llibres i articles publicats en revistes de psicoanàlisi i d'entitats memorialistes, entre ells "Trauma i Transmissió. Efectes de la guerra del 36, la postguerra, la dictadura i la transició en la subjectivitat dels ciutadans" (Barcelona, 2012) i "El hilo infinito del genocidio español" (Madrid, 2023). Autora de l’estudi encarregat pel Govern de les Illes Balears "Evolució del trauma transgeneracional a partir del Cop d’Estat de 1936 a les Illes Balears" (Palma, 2024). Ha participat en els documentals “La luz que no apagaron” (Madrid, 2010), “El caso contra Franco” (Alemanya, 2017), “Ossos que xerren” (Mallorca, 2017), “Estos muros” (Madrid, 2021), “Urraca, caçador de rojos” (Mallorca, 2022) i “Ravensbrück” (Barcelona, 2024).
Sessió 1
DATA
19 de març de 2026 18:30h -
20:30h
DURADA
2 h
MODALITAT
Híbrid
UBICACIÓ
Híbrida (Online i Presencial)
Formació modalitat híbrida: En el procés d’inscripció podrà escollir matricular-se o en format online o en format presencial.
En el cas d’escollir el format presencial haurà d’anar presencialment a la Seu de Barcelona del COPC.
En el cas d'escollir el format online haurà de tenir a la seva disposició un ordinador amb sortida de so, micròfon i connexió a internet.
DATA I HORA D'INICI
19 de març de 202618:30 h
DATA I HORA DE FINALITZACIÓ
19 de març de 202620:30 h
DATA I HORA DE FINALITZACIÓ D'INSCRIPCIÓ
12 de març de 202620:00 h
DURADA
02:00h
ORGANITZADORS
Secció de Psicologia de les Dones, Gèneres i Diversitat