L’amor, per a la psicoanàlisi lacaniana, no és mai simple ni transparent: sorgeix de la falta, d’allò que ens constitueix com a éssers desitjants i incomplets. El subjecte, marcat per la presència de l'Altre, troba en el llenguatge tant el seu lloc com el seu límit. Parlem, però mai diem tot; estimem, però mai posseïm del tot.
Aquesta conferència proposa una introducció als conceptes fonamentals del pensament de Jacques Lacan "la constitució del subjecte, la funció de l’Altre, la falta, el desig i les posicions masculina i femenina", per endinsar-nos en la lògica amorosa i els seus malentesos.
El cinema d’Éric Rohmer, amb la seva delicada observació de les paraules, els gestos i les vacil·lacions amoroses, ens ofereix un escenari privilegiat per il·lustrar aquestes nocions. Els seus personatges es debaten entre el que diuen i el que creuen desitjar.
Mitjançant l’anàlisi d’algunes escenes seleccionades, explorarem com Rohmer filma la falta i el desig en les seves múltiples formes, posant en joc la paraula com a espai de trobada i de malentès entre els sexes. Una invitació a pensar el llenguatge de l’amor més enllà de la il·lusió de complementarietat, a reconèixer en la seva fragilitat la seva veritable força.