Taller: Posar les cures al centre. Espai de reflexió crítica sobre l’autocura professional.

Les cures són essencials per l’existència de la vida i la seva sostenibilitat, així com per la reproducció social (Comas d’Argemir, 2014). Les feministes fa dècades que reclamem posar les cures al centre però, quin significat té això a la nostra quotidianitat? Com podem fer que tot allò que teòricament hem interioritzat passi a formar part de la nostra pràctica professional i, per tant, de la nostra vida? Les professionals que treballem en l’àmbit de les violències masclistes estem exposades a càrregues emocionals molt elevades. Les situacions viscudes als serveis que atenen persones en situacions de violències masclistes generen estrès, tensió i malestar. Són també, no ho oblidem, espais de cura i sororitat. Més enllà de l’autocura que ens proposa el marc capitalista i que, sovint, ens empeny a més autoexigència, es fa necessari posar en comú les situacions viscudes en l’acompanyament professional per tal de compartir estratègies, situar les contradiccions que genera l’atenció i pensar de manera col·lectiva com cuidar-nos de manera sostenible.