Jornada: L'emergència climàtica. Com ens situem des de la psicologia?
INFORMACIÓ IMPORTANT PER REALITZAR LA INSCRIPCIÓ
Si ets NOU usuari o usuària no col·legiat:- Primer, has de registrar-te mitjançant aquest enllaç.
- Posteriorment, torna a la pàgina de l'activitat per fer la inscripció amb les dades d'accés creades en el registre.
Si ets persona col·legiada o usuari/ària ja registrat/ada:
- Primer, inicia sessió a la teva àrea privada clicant aquest enllaç.
- Posteriorment, torna a la pàgina de l'activitat per fer la inscripció.
Jornada: L'emergència climàtica. Com ens situem des de la psicologia?
> Jornada
> Híbrid
> Secció Psicologia Clínica, de la Salut i la Psicoteràpia
> GT Psicoanàlisi, cultura i societat
Hi ha un consens científic general de que el canvi climàtic està causat pel factor humà, és a dir que els hàbits de vida i consum, i l’ús d’energia en els països del Nord Global, tenen un impacte sense precedents en el medi ambient.
En la mesura que la psicologia com a disciplina centra els seus esforços en entendre la ment humana i promoure la salut, és fàcil comprendre les valuoses aportacions que pot fer per abordar aquesta problemàtica mundial.
Aquest reconeixement s’ha vist reflectit en que per primer cop un grup de psicòlegs ha passat a formar part de l’equip internacional d’experts encarregats d’elaborar els Informes d’avaluació del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), fet que implica que la psicologia és tinguda en compte per l’elaboració de programes d’acció per prevenir i lluitar contra els efectes nocius de l’escalfament global a nivell individual, social i comunitari.
Entenem la importància del treball transdisciplinar, i de fer xarxes de sinèrgia que ens ajudin adaptar-nos als nous temps i poder ajudar a les persones a ser més solidàries i resilients. En aquesta jornada es tracta de reflexionar sobre l’emergència climàtica, com afecta a la salut de les persones i del planeta.
Comitè organitzador: Susanna Tres Coca, Regina Bayo-Borràs i Gabriela Rodríguez Fernández.
COL·LABOREN:
GT Psicoanàlisi, Cultura i Societat
GT Salut Psicoambiental
GT Salut Planetària i ambiental
GT Migracions i salut mental
GT Creativitat, procés artístic i salut mental
Comissió de Psicoanàlisi
Secció Psicologia Clínica, Salut i Psicoteràpia
Llicenciats o graduats en psicologia, educació, serveis socials, medicina, treball social, emergències, i salut mental en general.
Pensar conjuntament què podem fer com a professionals de la psicologia en diferents àmbits, com el clínic, emergències, educació, organitzacions, diversitat i gènere, per mitigar els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut en general. També cal buscar recursos per adaptar-nos als nous temps. Entenem la importància del treball transdisciplinar i de crear xarxes de sinergia que ens ajudin a adaptar-nos als nous temps i a poder ajudar les persones a ser més resilients.
DIVENDRES 18 d’OCTUBRE - 2024
17h - Benvinguda i Apertura de la Jornada a càrrec de la Marta Balagué, Vicepresidenta del Consell Professional i Vocal de la Junta de Govern del COPC.
Presentació de la Jornada a càrrrec de la Carmen Ferrer, Presidenta de la Secció de Psicologia Clínica, Salut i Psicoteràpia del COPC i la Regina Bayo-Borràs Presidenta de la Comissió de Psicoanàlisi del COPC
17.30h-19.30h Taula 1 – LA MULTI CRISI MUNDIAL I LA NECESSITAT DE CANVI. DIÀLEG INTERDISCIPLINARI.
Coordina: Susanna Tres Coca. GT Psicoanàlisi, Cultura i Societat del COPC
1.1- Entendre la crisi climàtica per viure implicats en el present (30 min.)
Ponent: Jordi Sala, Psicòleg Clínic i Psicoanalista
La crisi ambiental actual, i dins d’ella el desgavell climàtic, és un fenomen global que té múltiples dimensions. Comprendre els seus desencadenants, les raons del seu manteniment i l’agreujament de la crisi, i fer previsions de futur és una qüestió multi-disciplinar complexa. Però ens interpel·la a tots com a humans. Com ens situem des de la psicologia? Avui ja és difícil fer l’orni amb tanta informació i mostres com tenim, diàriament, d’aquesta crisi. De fet, podem dir que cadascú viu “la seva crisi climàtica”, com a individu, com a grup, depenent de la zona del planeta que habita, de la capacitat econòmica que té. En aquesta presentació em centraré a explorar les dificultats que ens trobem, com a subjectes, a l’hora d’entendre el significat i la transcendència de la crisi climàtica, factors que alenteixen una presa de posició compromesa, si no és que la impedeixen. Crec que és una aportació que podem fer des de la psicologia: entendre més bé on som i com hi estem.
1.2- Llums i ombres de una transició ecològica urgent (30 min.)
Ponent: Antonio Turiel, Dr. en Física
La crisi ambiental, de la qual el canvi climàtic forma part, està arribant a un perillós punt d'irreversibilitat. Cal un canvi de rumb decidit com a societat, que va bastant més enllà d'un desplegament massiu d'aerogeneradors i plaques fotovoltaiques. En aquesta presentació explicarem on som en la crisi de sostenibilitat de la nostra societat, perquè els problemes són més profunds del que es vol reconèixer i perquè el model de solució proposat és un model fallit. Discutirem cap a on cal anar i perquè no es fa l'esforç real d'avançar en aquesta direcció.
1.3- Sostenibilitat amb nom de dona, arrels d'arbre i ulls de jove (30 min.)
Ponent: Gabriela Rodríguez Fernández, Psicòloga. GT Salut Psicoambiental del COPC
Pensar la sostenibilitat alhora que s'habita de manera insostenible, ens situa en una situació de dissonància cognitiva. Impregnats d'una concepció antropocèntrica – humana, masculina i monoteista-, cerquem discursos tranquil·litzadors que ens autoritzen a no canviar res. La nostra intervenció proposa problematitzar aquests discursos de la calma i l'immobilisme; enunciant les preguntes sobre la sostenibilitat a partir de la consciència de gènere i interrogant el futur a partir dels ulls dels qui el viuran, podrem obrir un espai de gestió de la eco-ansietat i la solastàlgia.
1.4- Col·loqui amb assistents presencials i online (30 min.)
DISSABTE 19 d’OCTUBRE - 2024
9.15-9.30h Presentació de la segona part de la jornada a càrrec de la Regina Bayo-Borràs. GT Psicoanàlisi, Cultura i Societat del COPC
9.30.-10.45 h Taula 2. MIRADA INTERGENERACIONAL A LA CRISI CLIMÀTICA I LA SALUT
Coordina: Joana Hernández. GT Psicoanàlisi, cultura i societat del COPC
2.1 Ser terapeuta en temps de colapse climàtic. Com incorporar la mirada ecològica al treball terapèutic i afavorir els canvis globals que són necessaris? (20 min.)
Ponent: Susanna Tres, Psicòloga sanitària. GT Psicoanàlisi, cultura i societat del COPC
La crisi ambiental està impactant la salut dels individus de tot el planeta. A les consultes de psicologia avui som testimonis del malestar dels individus, especialment els més joves, davant la crisi ecològica i social. Com acompanyem dins el context terapèutic aquest patiment que, amb diverses formes i intensitats, porten infants, adolescents i adults? Com incorporar la mirada ecològica al treball terapèutic?
2.2 La vivència dels més joves. Testimonis de joves (10 min.)
Vídeo realitzat per Gabriela Rodríguez Fernández i Susanna Tres
Joves de diferents llocs del terrritori català ens responen a preguntes que els hi fem sobre com perceben el problema ecològic i la societat que els envolta.
2.3 Psicologia climàtica, una perspectiva de criança (20 min.)
Ponent: Rachel Yates, Dra en Psicologia. GT Salut Planetària i ambiental del COPC
Parlarà de l'impacte de la crisi climàtica i ecològica en el benestar emocional dels infants i els joves, i la importància de donar suport a mares, pares i professionals educatius en relació a aquest tema perquè estiguin en la millor posició per ajudar a la generació més jove. Compartirà el seu treball com a formadora i activista, ajudant a les persones a processar emocionalment les crisis climàtiques i ecològiques, i promoure canvis.
2.4- Col·loqui (25 min.)
10.45-11.15H PAUSA CAFÈ
11.15h-12.15h TAULA 3. PERSPECTIVA SOCIAL I COMUNITÀRIA A LA PROBLEMÀTICA ECO-PSICO-SOCIAL
Coordina: Regina Bayo-Borràs.
3.1-“El malestar en l’Agri-Cultura” dins el context del canvi climàtic (20 min.)
Ponent: Josep Roig, Psicòleg. GT Psicoanàlisi, Cultura i Societat del COPC
Exposició en format vídeo des del mateix territori rural en què es pretén fer una relectura del text de S. Freud: "El malestar en la cultura" (1929) Una necessitat de connexió de la psicoanàlisi amb el "problema" (patiment, desencontre) que provoca l'emergència climàtica en relació amb l'accés, ús i comercialització de l'aigua com un malestar històric i element determinant de la pèrdua del lligam cultural subjecte-territori.
3.2-Apunts sobre migració forçada mediambiental (20 min.)
Ponent: Claudio Moreno, Dr en Psicologia. GT Migracions i salut mental del COPC
Es tendeix a pensar en migracions forçades per raons polítiques, per persecucions individuals o per conflictes generalitzats als països d'origen. No obstant això, els canvis climàtics, la desforestació dels hàbitats, les sequeres o la pèrdua de recursos naturals provoquen fluxos migratoris constants en el planeta. Poder acostar-nos a les conseqüències en salut mental que aquests fenòmens poden provocar és un repte ja que no sol assenyalar-se com a causa de migració forçada. Com escoltem la pèrdua de l'hàbitat propi i les seves conseqüències i de quina manera afavorim la subjectivitat emergent?
3.3-Col.loqui (20 min.)
12.15 h-14h TAULA 4 –COM CREAR CONSCIÈNCIA ECO-SOCIAL I RESILIÈNCIA
Coordina: Gabriela Rodríguez Fernández, membre del GT Salut Psicoambiental de la seu de Girona del COPC
4.1.- Una experiència onírica. Construir comunitat a través de l’art (30 min.)
Ponents: Raquel Vidal Arandes, Psicòloga-Artista Plàstica i Marta Aguasca, Psicòloga-Artterapeuta. GT Creativitat, procés artístic i salut mental del COPC
Marta Aguasca presentarà l'obra de Raquel Vidal Arandes "Jardí Oníric-Aigua, Mutable Bellesa", un treball de recerca que Raquel Vidal inicià l'any 2021 dins del context del canvi climàtic, tenint com a referència el caràcter sagrat de l’aigua i del qual ha resultat aquesta obra que ha estat exposada en diferents contexts. L'obra ens ofereix una narració sense paraules de la nostra relació amb el medi ambient, generant un diàleg entre art i ecosistemes naturals. L’art convoca i ens interpel·la sense paraules. Cada obra porta implícita una pregunta i és al mateix temps un intent de donar resposta. Com afecta l’emergència climàtica a les nostres vides?
4.2.-“Cuerpos de agua”: transitar l’emergència climàtica des de l’art contemporani (30 min.)
Ponents: Celeste Reyna i Diana Rangel. GT Psicoanàlisi, cultura i societat del COPC
A través de preguntes que actualment ens travessen sobre la situació d'emergència climàtica, farem una breu revisió comentada de l'exposició col·lectiva “Cuerpos de agua. Encarnaciones acuosas de materias y signos” que es va dur a terme en el centre d'art La Panera de Lleida (del 24.02 al 26.05.2024) detenint-nos en el projecte “Sequere” de l'artista Marco Noris realitzat en col·laboració amb la psicoanalista Celeste Reyna. El projecte col·lectiu “Cuerpos de agua. Encarnaciones acuosas de materias y signos” examina l'impacte natural i cultural de l'aigua en els ecosistemes i en l'imaginari col·lectiu
4.3-Col·loqui (15 min.)
14,15h. Cloenda i conclusions.
Marta Aguasca. Psicòloga. Postgrau i Màster Integratiu en Artteràpia per la Universitat de Girona. Diploma en Teràpies Expressives, Trauma i Embodiment. Formada en teràpia Gestalt (Espailúdic), mindfulness i dansa moviment teràpia. Membre professional de Grefart. Coordinadora del Grup de treball Creativitat, procés artístic i salut mental del COPC, delegació de Girona. Actualment desenvolupa la seva activitat a la UTCA (Unitat de Trastorns de Conducta Alimentària) del IAS (Institut d’Asistencia Sanitària) al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (Girona) des de la seva creació. Experiència en salut mental amb adolescents i adults. Paral·lelament a la seva activitat com a artterapeuta, treballa en diferents projectes artístics.
Regina Bayo-Borràs. Psicòloga especialista en psicologia clínica. Psicoterapeuta psicoanalítica acreditada per la FEAP i l’EFPA. Presidenta de la Comissió de Psicoanàlisi del COPC. Docent i supervisora psicoanalítica de famílies, nens, adolescents i adults. Membre i docent de GRADIVA, Ass. d'estudis Psicoanalitics. Docent i supervisora d’equips públics i privats a Catalunya. Coordinadora del Grup de treball de Psicoanàlisi, cultura i societat del COPC.
Joana Hernández. Psicòloga clínica. Psicoterapeuta acreditada per la FEAP i l'EFPA. Ex-psicoterapeuta del Centre d'Higiene Mental de Cornellà. Membre docent de "GRADIVA. Associació d'Estudis Psicoanalítics". Secretària de la Junta de la Comissió de Psicoanàlisi de COPC i membre del Grup de Treball Psicoanàlisi, cultura i societat del COPC.
Claudio Moreno. Psicòleg general sanitari. Psicoterapeuta psicoanalític (FEAP). Doctor en Psicologia Social (UAB). Especialista en psicologia de la intervenció social (COP). Psicòleg del Servei d'Atenció Psicològica d’Accem a Catalunya. Pràctica psicoterapèutica i psicosocial amb persones sol·licitants de protecció internacional a Espanya. Llarga experiència professional amb persones en processos migratoris i en el treball col·laboratiu amb altres entitats de l'àmbit. Coordinador del Grup de treball Moviments migratoris, refugi, asil i relacions interculturals del COPC.
Diana Rangel. Artista i psicòloga clínica amb orientació psicoanalítica de la Universitat Central de Veneçuela, amb estudis de postgrau en arts, pedagogia i transformació social a The European Graduate School a Suïssa. La seva pràctica aborda la relació entre l'art i la salut mental. Com a psicòloga, treballa en consulta privada, assessora a artistes en els seus processos creatius i és investigadora independent.
M. Celeste Reyna. Psicoanalista, docent i psicòloga sanitària. Exerceix com a psicoanalista a l’àmbit públic i privat des de fa 20 anys. La seva trajectòria professional ha estat relacionada amb l’àrea social, en particular amb les persones amb risc d’exclusió social especialment al camp de la infància i l’adolescència. El seu interès i treball està centrat en projectes col·lectius relacionats amb l’accés a la salut mental per a tothom i en la creació de dispositius on l’escolta, la paraula i les eines artístiques promouen l’elaboració del malestar. Al 2021 va ser coordinadora i autora del projecte deslocalitzat “Puc entrar la meva veu aquí? Correspondències tosquellianes”, dins el projecte artístic.
Gabriela Renée Rodríguez. Psicòloga i jurista. Postgraduada en Significats i Valors Espirituals de la Natura, Percepció, Comunicació, Gestió i Integració (UDG). Ha estat professora de diferents universitats de Catalunya i de l'Estat espanyol, en les especialitats de victimologia, resiliència i gestió de conflictes. Ha estat investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos treballs lligats a la influència de l'espai en el comportament humà, conflictologia i ecosofia. Membre dels grups de treball Salut Planetària i Ambiental, Salut Psicoambiental (Girona) i Creativitat, procés artístic i salut mental (Girona). Guia de banys de bosc terapèutics i mediadora. Membre de la Psicoxarxa Solidària. Participa en diferents projectes de gestió de conflictes lligats al territori i les seves maneres d'apropiació pels éssers humans, amb especial focus en la memòria. Actualment és formadora acreditada davant del SOC en Alzheimer i altres demències.
Josep Roig. Psicòleg. Llicenciat en Història Contemporània a la Universitat de Lleida i en Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona. Màster en Docència de Ciències Socials (CAP) per la Facultat d'Educació de la Universitat de Lleida. Tècnic sanitari superior en diagnòstic de laboratori clínic. Es dedica a l'orientació escolar des de l'àmbit privat, que compagina amb la consulta de psicologia privada (els últims 17 anys).
Jordi Sala. Psicòleg clínic i psicoanalista (SEP /IPA) amb infants, adolescents i adults a la Xarxa de Salut Mental Pública, i en la pràctica privada. Psicoanalista didàctic de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi / International Psychoanalytical Association. Interessat en els mecanismes psicològics implicats en la crisi climàtica. Articles escrits i presentats en diferents llocs sobre el tema: Jornada Inaugural SEP curs (setembre 2021, Barcelona), Jornada Ibèrica de Psicoanàlisi (novembre 2023, Madrid). Coeditor de la traducció i publicació del llibre Psicologia climàtica (MPPSM). Articles al web de MPPSM.
Susanna Tres. Psicòloga sanitària. Membre dels grups de treball Psicoanàlisi, cultura i societat i Salut planetària i ambiental del COPC. Psicoterapeuta d’infants, adolescents i adults (FEAP, secció teràpies humanistes). Membre de l’ACPP. Formació en EMDR. Estudis DEA en psicologia evolutiva. Pertany a la Climate Psychology Alliance i en els últims anys ha treballat en psicologia i canvi climàtic, escrivint articles i organitzant Cafès del clima.
Antonio Turiel: Investigador Científic del CSIC. Llicenciat en Física (1993), en Matemàtiques (1994) i Doctor en Física Teòrica (1998). Més de 100 articles científics indexats, més de 300 contribucions a congressos científics, h=33, 23 projectes, 6 contractes industrials, 6 tesis doctorals dirigides i una patent. Membre del Barcelona Expert Center, del SMOS Quality Working Group i ex-coordinador de la PTI Teledetect. Expert en oceanografia i recursos naturals. Nombroses aparicions en premsa, ràdio i TV, més de 50 xerrades divulgatives a l'any, blog de referència en sostenibilitat ("The Oil Crash"), 4 llibres de divulgació (entre ells, "Petrocalipsis", 12ena edició). Compareixences com a expert al Congrés de Colòmbia, Senat d'Espanya i els Parlaments de Euskadi, Catalunya i La Rioja. Segons Clickoala, #9 persona o institució més influent a Espanya a l'àmbit "Canvi climàtic i transició energètic" en 2023.
Raquel Vidal. Psicòloga clínica i Psicoterapeuta Psicoanalítica. Artista plàstica. Graduada superior en Belles Arts per l'Escola Massana, amb ampliació d'estudis artístics a l'Istituto per l'Arte e Il Restauro di Firenze i formació en Artteràpia (A.E.C./INECAT-París). Ha publicat articles, entre d'altres a la "Revista Catalana de Psicoanàlisi", la Revista de la "Fundació Orienta", "Temas de Psicoanálisis", la "Revista Psiara" del COPC i la "Revista de la EFPP". Membre de la FEAP de la secció de psicoanàlisi. Va ser delegada de la secció de grups a l'EFPP fins l’any 2019. Docent a la UdG/Acpp fins el 2016 en un postgrau on aprofundí en el paper de l'Art i la Creativitat i la seva repercussió en el món emocional. Paral·lelament a la seva activitat com a psicoterapeuta, continua treballant en diferents projectes artístics i exposa la seva obra de manera intermitent. Des de fa més de 20 anys exerceix com a psicòloga i psicoterapeuta amb adults, adolescents, famílies i grups. Actualment desenvolupa la seva activitat a la Unitat de Trastorns de Conducta Alimentària de l'IAS. (Institut d’Asistencia Sanitària) al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (Girona) des de la seva creació. Juntament amb Marta Aguasca, són les Coordinadores del GT Creativitat Procés Artístic i Salut Mental del COPC des de la seva creació.
Rachel Yates: Doctora en psicologia clínica, formada al Regne Unit. Des del 2021 ha centrat la seva carrera i el seu temps “lliure” a treballar en psicologia climàtica i en l'activisme de mares i pares. Recentment ha completat el programa de Certificat de Psicologia Climàtica amb l'Institut d'Estudis Integrals de Califòrnia. Col·legiada i membre del grup de treball de Salut Planetària i Ambiental del COPC. Pertany a la Climate Psychology Alliance del Regne Unit. Ha fundat Famílies pel Clima, un grup local d'activistes de mares i pares.
Sessió 1
DATA
18 d’octubre de 2024
17:00h -
19:30h
DURADA
2 h 30 min
MODALITAT
Híbrid
UBICACIÓ
Híbrida (Online i Presencial)
Sessió 2
DATA
19 d’octubre de 2024
9:15h -
14:30h
DURADA
5 h 15 min
MODALITAT
Híbrid
UBICACIÓ
Híbrida (Online i Presencial)
Formació modalitat híbrida: En el procés d’inscripció podrà escollir matricular-se o en format online o en format presencial.
En el cas d’escollir el format presencial, haurà d’anar presencialment a la Seu de Barcelona del COPC.
En el cas d'escollir el format online, haurà de tenir a la seva disposició un ordinador amb sortida de so, micròfon i connexió a internet.